SPQR. Una historia de la antigua roma

“La història de Roma es reescriu sense parar. És una tasca en marxa, i sempre cal corregir els mites i les mitges veritats dels que van venir abans, com sens dubte caldrà corregir els nostres. Al meu entendre, el que més hem de revisar és la idea unívoca dels romans com matons. Té una forma innòcua i humorística, en les històries del valent Astèrix i els seus enfrontaments amb les legions romanes (que és la primera imatge que tenim gairebé tots). Però resulta molt més enganyosa quan es disfressa en la resposta a alguns dels majors interrogants sobre la Roma antiga. Com va aconseguir una ciutat a la vora del Tíber, petita, corrent i sense grans avantatges, arribar a dominar la península itàlica i la major part del món conegut? ¿Potser, com es diu moltes vegades, no era més que una comunitat lliurada a l’agressió i la conquesta, construïda sobre els valors del triomf militar i poc més?
Roma encara contribueix a definir la forma en què entenem el nostre món i pensem en nosaltres, des de la teoria més elevada fins a la comèdia més vulgar. Després de 2000 anys, segueix sent la base de la cultura i la política occidental, del que escrivim i de com veiem el món i el nostre lloc en ell.” (Mary Beard).

Avui us presentem SPQR. Una historia de la antigua roma, de Mary Beard. Com a culminació de cinquanta anys d’estudi i investigació sobre l’antiga Roma la professora de la Universitat de Cambridge ens ofereix una magistral visió de conjunt de la seva història: una història que, ens diu, “al cap de dos mil anys, segueix sent la base de la nostra cultura i la nostra política, de com veiem el món i el nostre lloc en ell “.

Un especialista com Peter Heather, professor del King ‘s College, assenyala que Beard triomfa a l’ambiciosa tasca de “donar-nos una resposta coherent a la qüestió de per què Roma es va expandir d’una manera tan espectacular”.
Res més allunyat, però, d’una síntesi acadèmica a l’ús. En la majoria de les ressenyes crítiques d’aquest llibre apareixen associats els qualificatius de magistral i entretingut.
Catherine Edwards, per exemple, ens diu que “l’anàlisi de les institucions i de les estructures es veu constantment animat en aquestes pàgines per episodis apassionants”.

Mary Beard és catedràtica de Clàssiques al Newnham College, Cambridge. És editora a The Times Literary Supplement i autora del bloc «A Don’s Life». És membre de l’Acadèmia Britànica i de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències. Entre els seus llibres publicats s’inclou The Parthenon (2003); El triomf romà (Crítica, 2008); Pompeia (Crítica, 2009), guanyador del Premi Wolfson; L’herència viva dels clàssics (Crítica, 2013); i SPQR (Crítica, 2016).
En 2016 ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials.