El gigante enterrado
Anglaterra a l’Edat Mitjana. Del pas dels romans per l’illa només queden ruïnes, i Artus i Merlí –estimats per uns, odiats per altres- són llegendes del passat. Entre la boira encara habiten ogres, i britànics i saxons conviuen en unes terres ermes, distribuïts en petits llogarets. En un d’aquests viu una parella d’avis -Axl i Beatrice- que pren la decisió de marxar a la recerca del seu fill. Aquest va marxar fa molt de temps, tot i que les circumstàncies concretes d’aquesta partida no les recorden, perquè ells, com la resta d’habitants de la regió, han perdut bona part de la memòria a causa del que anomenen «la boira».
En el seu periple es trobaran amb un guerrer saxó anomenat Wistan; un jove que porta una ferida que ho estigmatitza; i un ancià Sir Gawain, l’últim cavaller d’Artus viu, que vaga amb el seu cavall per aquestes terres amb l’encàrrec, segons explica, d’acabar amb un drac femella que habita a les muntanyes. Junts s’enfrontaran als perills del viatge, als soldats de Lord Brennus, a uns monjos que practiquen estranys ritus d’expiació i a presències molt menys terrenals. Però cada un d’aquests viatgers porta amb si secrets, culpes pendents de redempció i, en algun cas, una missió atroç que complir.
Aquest és l’arguument de la novel·la que us presentem avui, El gigante enterrado, de Kazuo Ishiguro.
La naturalesa del viatge dels protagonistes, amb la faceta exterior en tot moment subjugada a la interior, es preocupa d’ensenyar els doblecs de cadascun mentre es mostren o s’oculten les seves intencions i sentiments. La por a l’altre, el terrible passat ocult en els marges del camí, els enganys que pateixen i cometen condueixen El gigante enterrado per una zona de penombra creixent fins finalitzar en un darrer acte molt amarg, ja en la foscor plena.
Sumant el viatge iniciàtic, la faula i l’èpica, Kazuo Ishiguro ha construït 
una narració bellíssima, que indaga en la memòria i l’oblit de cas necessari, en els fantasmes del passat, en l’odi larvat, la sang i la traïció amb els quals es forgen les pàtries i de vegades la pau. Però parla també de l’amor perdurable, de la vellesa i de la mort. Una novel·la ambientada en un passat remot i llegendari que torna sobre els grans i eterns temes que inquieten els éssers humans.
Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki el 1954, però es va traslladar a Anglaterra en 1960. Ha estudiat a les universitats de Kent i d’East Anglia i en l’actualitat viu a Londres. Està considerat un dels millors escriptors contemporanis. En 1995 va ser nomenat Oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic, i, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès. La seva obra ha estat traduïda a més de quaranta idiomes. És autor de set novel·les Pálida luz en las colinas (Premi Winifred Holtby), Un artista del mundo flotante (Premi Whitbread), El que resta del dia (Premi Booker), Los inconsolables (Premi Cheltenham), Quan érem orfes, No em deixis mai (Premi Novela Europea Casino de Santiago) i El gigante enterrado, i un llibre de relats Nocturns.
