Espies de Franco
Avui us presentem “Espies de Franco”, un documental d’investigació històrica sobre la xarxa d’espies que el General Franco va organitzar a França amb l’ajuda de militars, homes de negocis, convençuts i oportunistes, l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i la ultradreta francesa. És una història de diners, traïció, mort, intriga i política internacional, que s’ha mantingut inèdita als arxius de la Securité francesa fins ara.
El documental ha estat dirigit per Xavier Montanyà. Aquest treball descriu l’important paper que van jugar els espies del bàndol franquista durant la Guerra Civil, i revela les connexions nazis de la xarxa d’espionatge pagada per Cambó, March i altres financers. Formada per noms com Julián Troncoso, Josep Pla o Carles Sentís, recupera arxius inèdits que la policia secreta francesa tenia sobre aquests fets.
El documental, de 56 minuts, explica com funcionava el SIFNE, la xarxa d’espionatge franquista que operava des de França i que va servir per interceptar vaixells carregats d’armes per als republicans, però també pels bombardejos de ciutats com Barcelona i Lleida i, doncs, per matar milers d’innocents.
L’escriptor Josep Pla i el periodista Carlos Sentís són dos dels espies que van treballar, des de Marsella, per la xarxa franquista. Però no són pas els únics. ‘Allò que volia demostrar amb el documental és que la teoria que ens ha arribat fins ara en banalitzava la importància: no és cert que la xarxa fos petita i que es limités a tenir en Pla i en Sentís als ports francesos informant de les entrades i sortides de vaixells republicans. El SIFNE també tenia informadors a Barcelona, per exemple, que van donar la localització 
de dos-cents punts de la ciutat que s’havien de bombardejar. La majoria de llocs eren estratègics i militars, però les bombes no sempre els encertaven; a més, els punts seleccionats eren envoltats de cases de gent innocent. I aquesta gent va morir. I parlem de milers de persones’, explica el director Xavier Montanyà.
Entre la documentació trobada a l’estat major franquista, i que aporta l’historiador Jordi Guixé, hi figuren noms d’informadors del SIFNE; són noms de l’alta burgesia catalana, com Pedro Rivière, Manuel Vidal-Quadras, Pedro Salisachs o Felipe Bertran Güell. Molts donaven informació dels punts de la ciutat que calia bombardejar.
El documental narra aquest episodi oblidat de la guerra, en una coproducció de TVC, TVE, Canal Historia, France 3, Sápiens Publicaciones, i amb l’ajuda del CNC, Memorial Democrático e ICIC.
Xavier Montanyà i Atoche és periodista, guionista i autor de documentals. Director i guionista del llarg-metratge documental ‘Memòria Negra’ (2006), sobre les conseqüències de la colonització espanyola de la Guinea Equatorial. També és coautor i guionista dels documentals televisius de 
cinquanta-cinc minuts: ‘Sense llibertat (2002, TV3); ‘Winnipeg. Palabras de un exilio’ (1998, Arte-France i TVE); i ‘Granados et Delgado. Un crime legal’ (1996, Arte-France), Premi FIPA d’argent, de la televisió ARTE-France, amb producció executiva de ‘Point du jour’ (París), i Ovideo-TV (Barcelona), guardonat amb el FIPA d’argent 1996 al Festival Internacional de Programes Audiovisuals de Biarritz. Ha obtingut el primer premi de documentals del Primer Festival Internacional de Televisió de Barcelona 1997 (emès per Arte, TVE i TV3). Ha dirigit els documentals (i n’ha co-escrit el guió): ‘Nfumu Ngui, el goril·la blanc’ (2002, TV3); ‘Joan Peiró i la justícia de Franco’ (2002, TV3); ‘El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura catalana’ (2004, TVC). Ha estat guionista dels programes ‘Àngel Casas Show’, ‘Tres, catorze, setze’ i ‘Música per a camaleons’ de la Televisió de Catalunya. És membre del consell assessor del suplement ‘Cultura/s’ de La Vanguardia i col·laborador de la revista ‘Sapiens’ i de ‘Vilaweb’. I ha escrit els llibres: ‘Pirates de la llibertat’ (Empúries, Premi Octavi Pellissa, 2002), ‘La gran evasió. L’heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet’ (Ara llibres, 2006). Va ser membre del col·lectiu Carlota Tolosa, autor del llibre ‘La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL’ (Empúries, 1985).
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més títols sobre l’espionatge a l’estat, i sobre la Guerra Civil.
