Miles Davis
Fa 25 anys moria Miles Davis, un dels músics més influents del segle XX.
Considerat per alguns “el Picasso del jazz”, va evolucionar a la vegada que ho feia aquest estil musical, posant-se al capdavant de moviments com el jazz modal i el jazz fusió. De fet, només hi ha un estil en què no va influir de manera significativa, el free-jazz.
Miles Davis va néixer l’any 1926 en una família afroamericana relativament benestant que vivia a East St Louis. El seu pare, Miles Henry Davis, era dentista. La seva mare tocava el piano i volia que en Miles aprengués a tocar el violí, però als nou anys li van regalar una trompeta i va començar a estudiar amb el trompetista local Elwoos Buchanan. Als 16 anys es va fer membre de la unió de músics i treballava professionalment quan no era a l’institut.
L’any 1944, Miles Davis es va traslladar a Nova York per estudiar a la Julliard School of Music. En realitat, però, va negligir els estudis i de seguida es va unir al quintet del mític Charlie Parker. Cap al 1948, ja havia acomplert el seu aprenentatge com a ‘sideman’, tant en l’escenari com a l’estudi, i començava una carrera d’enregistraments pel seu compte.
Tocant als clubs de jazz de Nova York, Davis va sovintejar el contacte amb drogoaddictes i traficants i, cap al 1950, com molts dels seus contemporanis, ja havia desenvolupat una addicció greu a l’heroïna. Durant la primera part de la dècada dels cinquanta, tot i que va fer moltes actuacions i va enregistrar moltes sessions, la major part són poc inspirades i semblava que el seu talent anava desapareixent.
Després de vèncer l’addicció a l’heroïna, el 1954, Davis va fer per al segell discogràfic Prestige un seguit d’enregistraments d’importància. Va ser en aquella època que va començar a fer servir una sordina Harmon per a fer més fosc i suau el timbre de la seva trompeta. Va ser aquesta sonoritat i aquest to que van ser associats per sempre més a la carrera de Davis.
El 1955, Davis va formar la primera encarnació del seu famós Miles Davis Quintet. Aquesta primera banda la formaven John Coltrane al saxo tenor, Red Garland al piano, Paul Chambers al contrabaix i Philly Joe Jones a la bateria. El primer enregistrament del grup, el van fer per a la Columbia Records el 1955, Round About Midnight.
Al 1957 a París va enregistrar la banda sonora del film Ascensor para el cadalso de Louis Malle. i el 1959 va publicar la que es considerada la seva obra mestra, Kind of Blue.
Durant els anys ’60 va enregistrar discos amb diverses formacions de quatre, cinc o sis músics i als anys ’70 va voler fer un gir a la seva carrera. Davis admirava a músics com Jimi Hendrix o Sly and the family Stone, i es va posar de nou a l’avantguarda d’un nou jazz amb el jazz rock, que ens presentava un Miles Davis més elèctric.
Però de nou les drogues, una crisi d’idees i un accident el van allunyar de la música fins a la dècada dels ’80. Durant aquests anys enregistra discs de jazz fusió amb joves músics desconeguts que després es convertiran en cèlebres artistes. Va tenir força èxit però els seus problemes de salut cada vegada eren més greus i finalment va morir l’any 1991, als 65 anys.
Precisament aquest any s’ha estrenat una pel·lícula sobre la seva vida. La pel·lícula Miles ahead, dirigida i protagonitzada per Don Cheadle, repassa la vida del músic entre els anys ’50 i ’70 i pretén reivindicar la seva figura com a icona cultural i social en la lluita dels afroamericans pels seus drets.
A l’espai de música de la biblioteca podreu trobar la música d’aquest artista: Miles Davis
Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.
