Jaume Sisa, el comptador d’estrelles

Amb aquest llibre amè i honest coneixerem un artista únic. A Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, es repassa la seva trajectòria personal i artística, així com el temps que li ha tocat viure, amb el periodista musical Donat Putx que li estira la llengua. Segons Roger Mas, «el savi del Poble Sec». Segons Quimi Portet, ‘el cantant més ie-ie que hi ha hagut mai’. Com diu David Carabén, ‘ser galàctic, en el país on ens ha tocat de viure, vol dir ser intel·ligent’.

En actiu des del 1968, Jaume Sisa és un dels cantautors més populars i estimats de la música catalana, i el més heterodox de tots. Boig o savi, místic i galàctic, repassa la seva trajectòria personal i artística. I ho fa amb una mirada de vegades tendra, de vegades descreguda, però brutalment honesta en tots els casos. El Poble Sec dels cinquanta, les festes i les derrotes, les dones i els diners, desfilen per aquestes converses sense guió previ. Sisa ja té 66 anys, però, com diu, es troba en les millors condicions per conquerir definitivament la joventut.

Aquest 2015 celebrarem el 40è aniversari de la mort del dictador Franco, però també de la prohibició que el Sisa actués al Canet Rock i de l’aparició estel·lar del disc ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’. Aquell nen del Poble Sec, veí de Joan Manuel Serrat, que jugava a fer cançons amb grups com Operación Gaseosa, va poder començar a viure de la seva dèria. Enrere quedava la descoberta de Bob Dylan gràcies als germans Batiste, el viatge iniciàtic a Tunísia en què va compondre cançons per omplir tres discos, el Grup de Folk, els experiments de Música Dispersa, el disc ‘Orgia’, la mort de la mare, etcètera. L’any 1975 va ser finalment un any de traca i mocador. Les veïnes li deien: “T’hem vist a la tele, Jaume. Ai, que contenta que estaria la Paquita!”

“La vida és una cosa molt estranya, però d’això només ets conscient quan vas acumulant anys. Jo estic en un punt en què aquesta estranyesa va augmentant. Dia a dia tot es va fent més rar, però més rar en la pràctica, no només en teoria. Quan tenia vint anys, jo ja volia ser vell. D’alguna manera, m’interessava més el saber dels vells que la vitalitat dels joves. […] a mi la soledat m’alimenta, i no sabria viure de una altra manera. “reflexiona Jaume Sisa al llibre.

Donat Putx (Granollers, 1966) és periodista musical. L’any 1988 va començar a publicar crítiques de concerts al Diari de Barcelona, i des del 1994 ho fa a La Vanguardia. Ha publicat a Barcelona Metròpolis, Enderrock, Rockdelux i altres capçaleres. Va ser director de la redacció de la revista Folc entre 2002 i 2004, i director artístic del Festival Trobadors i Joglars del Vallès Oriental els anys 2006 i 2007. Signa els textos del llibre Barcelona en 50 cançons (2014).

Aquí teniu tots els treballs de Jaume Sisa que podreu trobar a les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú.