Una carta molt llarga
Aquesta novel•la breu, escrita per Mariama Bâ en gènere epistolar (d’aquí el seu títol: Una carta molt llarga), esdevé ja en virtut d’aquesta opció d’estil narratiu un clar plantejament del que trobarem. Perquè el gènere epistolar pertany sobretot a la tradició occidental i, més concretament, a la francesa del segle XVIII. L’autora, la Mariama Bâ, és la primera dona senegalesa que l’utilitza. Però més que una carta ho fa com un simulacre de diari personal. Un diari que durarà quatre mesos i deu dies, el temps de dol musulmà.
El relat, escrit en primera persona per la Ramatoulaye, és dirigit a una amiga d’aquesta, l’Aïssatou. En ell se’ns detalla aquest dol que ha de fer la Ramatoulaye per la recent mort del seu marit. I a través de la narració no només se’ns mostra aquest període de recolliment, com marca la tradició, sinó també el passat.
Un ahir evocat a base de petites dosis de records que van configurant la vida de la protagonista i autora de la carta, la Ramatoulaye, i on descobrim la decepció que va patir en saber-se enganyada pel marit, la poligàmia, la felicitat dels seus anys d’estudiant, l’esperança per canviar el país, l’absència dels drets de la dona… I entremig el tema constant que ens acompanyarà al llarg de tota la lectura: el dubte i la lluita interna entre l’obediència als costums, a la tradició, o la rebel•lia a aquests designis que et són imposats.
Una carta molt llarga va resultar guanyadora, el 1980, de la primera edició del Premi Noma(premis que s’atorguen a acadèmics i escriptors amb obra publicada a l’Àfrica), i posteriorment s’ha traduït a 17 idiomes.
DIGUES LA TEVA
Aquesta novel•la breu està escrita en forma de carta, seguint els cànons del gènere epistolar. Considereu que aquest recurs narratiu apropa més el lector a la història que se li explica?.
Una carta molt llarga transcorre en un període de temps ben concret: quatre mesos i deu dies. Aquest és el temps de dol que ha de passar la protagonista per la mort del seu home. Penseu que és important donar més ressò a escrits com aquest, per tal de conèixer altres costums, altres formes de cultura i així, de retruc, adonar-nos que potser no hi ha tantes diferències?
Al llarg de la lectura apareixen diverses referències a la tradició oral. Trobeu que la constant pèrdua de literatura oral pot dur-nos a l’empobriment de la tradició, o pel contrari considereu que aquesta tasca ja la duu a terme la literatura escrita?
Un altre aspecte que trobem al llarg de la lectura és l’oposició que es pot donar entre dos móns, entre dues cultures. Què n’opineu de la decisió que pren la protagonista de la novel•la, la Ramatoulaye? I de la seva amiga Aïssatou?
Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.
