Soldats de Salamina, de Javier Cercas
Al club de lectura Lectures Comentades coordinat per Joan Calderón, el proper 3 de març a les 17:30 comentarem el llibre Soldats de Salamina de Javier Cercas:
Javier Cercas va néixer a Ibahernando, província de Càceres el 1962. Doctorat en Filologia Hispànica, va treballar durant dos anys a la Universitat d’Illinois i en l’actualitat és professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona i columnista d’El País.
És autor les novel·les, El móvil (1987), El inquilino (1989), El vientre de la ballena (1997), Soldados de Salamina (2001), La velocidad de la luz (2005), Anatomia de un instante (2007) i Las leyes de la frontera (2012) que, traduïdes en més de vint països, l’han consagrat com l’autor espanyol de major projecció de la literatura espanyola recent i un dels novel·listes europeus més destacats de l’actualitat.
Javier Cercas també ha escrit tres llibres d’articles, cròniques i assajos: Una buena temporada (1998), Relatos reales (2000) i La verdad de Agamenón (2006).
Soldats de Salamina, aclamada internacionalment com una de les grans novel·les dels últims temps, va convocar, en un èxit sense precedents, l’aplaudiment dels lectors (Premi Qué Leer, Premi Crisol), els llibreters (Premi Llibreter, Premi Llibreria Cálamo), els escriptors (Premi Salambó) i els crítics (The Independent Foreign Fiction Prize al Regne Unit, Premi Grizane Cavour a Itàlia, Premi de la Crítica de Xile, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Ciutat de Cartagena, Premi Extremadura).
La seva adaptació cinematogràfica va ser a càrrec de David Trueba.
En l’estiu de 1994, l’escriptor Rafael Sánchez Ferlosio, fill de Rafael Sánchez Mazas, personatge al voltant del qual gira la novel·la, va anar a donar unes xerrades a la Universitat de Girona, on treballava Javier Cercas. Després del segon dia de conferència, es van reunir a un bar de Girona, on Sánchez Ferlosio va explicar als comensals la història del frustrat afusellament del seu pare, el qual es convertiria en un dels temes centrals de Soldats de Salamina.
Cercas es va fascinar amb la història de Sánchez Mazas, i a més va notar que quan l’explicava als seus amics, també els hi agradava.
El 1999, Javier Cercas va començar a escriure la novel·la, embarcant-se en una investigació de fets històrics que resulta apassionant. Un jove periodista topa per casualitat amb una història fascinant, i molt significativa, de la Guerra Civil espanyola, i es proposa reconstruir-la.
Quan les tropes republicanes es retiren cap a la frontera francesa, camí de l’exili, en el desordre de la desbandada algú pren la decisió d’afusellar a un grup de presos franquistes. Entre ells es troba Rafael Sánchez-Mazas, fundador i ideòleg de la Falange, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida. Però Sánchez-Mazas no només aconsegueix escapar de l’afusellament col·lectiu, sinó que, quan els republicans surten a buscar-lo, un milicià anònim l’encanona i en l’últim moment li perdona la vida.
La seva bona estrella li permetrà viure emboscat fins al final de la guerra, protegit per un grup de pagesos de la regió, encara que sempre recordarà a aquell milicià d’estranya mirada que no el va delatar.
El narrador es proposa desentranyar el secret de l’enigmàtic Sánchez-Mazas, de la seva sorprenent aventura de guerra, però només per acabar descobrint, en una finta inesperada, que el significat d’aquesta història es troba on menys podia esperar, perquè un no troba el que busca, sinó el que la realitat li lliura.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
