‘Underground’: el Murakami més rigorós i sensible
Un dels autors més rellevants del segle XXI, Haruki Murakami, s’apropa en la seva última novel·la a un dels esdeveniments que més a marcat al Japó contemporani: l’atemptat que va tenir lloc el 20 de març de 1995 al metro de Tokyo i que és l’argument d’Underground: el atentado con gas sarín en el metro de Tokio y la psicología japonesa.
Aquell nefast dia Tokio es llevà d’un somni de monotonia urbana a cops de gas sarín quan cinc atacs coordinats i provocats per membres de la secta Aum Shinrikyo varen col·lapsar el metropolità de la capital transformant el dia en un mar de mort, dolor i incomprensió. El resultat va ser la pèrdua de dotze vides, milers de persones ferides i moltes altres que varen patir les seves conseqüències i seqüeles.
L’autor japonès va quedà impactat pels fets, com milions de japonesos, i intentà donar resposta a preguntes com ¿per què? ¿per què en aquell moment i lloc concrets? ¿que ens diu la psicologia japonesa sobre el comportament dels implicats? Preguntes que es feren tots els ciutadans però que, en el cas de Murakami i a diferència dels seus compatriotes, el duren a relacionar-se durant un any amb els protagonistes i treure a la llum la veritat fragmentaria i polièdrica que havien venut els mitjans de comunicació.
El resultat és un llibre compromès i rigorós que li han valgut comentaris tan contundents com l’aparegut a la crítica del suplement Babelia, del diari El País: “en apariencia, Underground. El atentado con gas sarín en el metro de Tokio y la psicología japonesa es la crónica de aquel brutal atentado; en realidad, es mucho más, es el retrato psicológico del Japón actual. Y constata Murakami que, en su país, a la violencia terrorista ocasional la vence la violencia cotidiana familiar, laboral. Describe un país imperialista que ni siquiera se compadece del caído, que no concibe honor alguno en el perdedor. Un golpe duro a la identidad nacional.”
Haruki Murakami (Kioto 1949) s’ha caracteritzat al llarg de la seva producció com creador d’un univers literari únic i inconfusible, caracterizat per l’atmósfera onírica que impregna totes les seves obres, per la importància atorgada als sentiments, i pels elements fantàstics com l’existència de mons paral·lels que apareixen habitualment en les seves novel·les i relats.
Les seves obres aborden les dificultats de desxifrar la realitat i el mode en que l’ésser humà pot viure en ella; així, ofereix als seus lectors una forma d’acceptar la condició humana que reconcilia amb la vida.
La major part de la seva producció ha tingut lloc dins el segle XXI, fent-se especialment notable a partir de la publicació en català l’any 2005 de la novel·la Tokio blues: Norwegian wood (publicada originalment en japonès el 1987); a aquesta la varen seguir altres supervendes com Kafka a la platja (2006), After dark (2007), De que parlo quan parlo de córrer (2010), 1Q84 (2011) o Balla, balla, balla (2012).
Ha rebut nombrosos premis, entre ells el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka o el Jerusalem Prize, i el seu nom sona reiteradament com candidat al Nobel de Literatura. A Catalunya el 2011 va rebre el Premi Internacional Catalunya 2011.
