Uzbekistán. Guía azul

portada

Al catàleg de les biblioteques municipals de la ciutat trobareu més de 100 GUIAS AZULES. Aquesta col·lecció de guies és fruit d’un extens treball de camp, actualitzat regularment per un equip de 12 viatgers i redactors i 80 col·laboradors. Les GUIAS AZULES li ofereixen: informacions generals, tot el necessari per desenvolupar-se amb facilitat, un recorregut per la història i la societat actual, el que es pot veure i fer en cada etapa, les millors adreces per menjar i allotjar-se en funció de cada pressupost i els millors locals per prendre una copa, escoltar música o ballar.

Pamir_MountainsAvui us presentem una novetat a les biblioteques de les guies d’aquesta col·lecció: la que parla de l’UZBEKISTAN, signada per Luis Mazarrasa Mowinckel, autor d’altres guies de la mateixa col·lecció.

La República d’Uzbekistan és un país situat a Àsia Central. Limita al nord-oest i al nord amb Kazakhstan, al sud amb l’Afganistan, al nord-est amb Kirguizistan, al sud-est amb Tadjikistan i al sud-oest amb Turkmenistan. Juntament amb Liechtenstein, és un dels dos únics països doblement aïllats del mar, és a dir, que un des Uzbekistan ha de travessar dues fronteres mínimament per uzbekistanarribar al mar (llevat que es considerin com mars i no com llacs el mar Caspi i el mar d’Aral).

Va ser part integrant de l’Imperi samànida fins que va passar a la dinastia Timúrida. La regió va ser conquistada en el segle XVI pels nòmades uzbeks, que parlaven un dialecte del turc oriental. La major part de la població uzbeka segueix parlant l’uzbek, idioma de la família de les llengües turqueses.

Uzbekistan va ser incorporada a l’Imperi rus al segle XIX i en 1924 es va constituir en República Soviètica, en el si de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques coneguda com la República Socialista Soviètica Uzbeka. Va accedir finalment a la seva independència el desembre de 1991 després del desmembrament de la URSS.

L’economia de Uzbekistan resideix en la producció de diverses matèries primeres, com cotó, or, urani, potassi i gas natural. Tot i declarar la seva intenció de convertir-se en una economia de lliure mercat, ara per ara, Samarkandsegueix mantenint rígids controls, que de vegades espanten als inversors estrangers. La política de transició gradual, estrictament controlada ha produït però resultats en la forma de progrés econòmic després de 1995. La política interna de l’Uzbekistan sobre drets humans i les llibertats individuals és sovint criticada per organitzacions internacionals.

Una de les seves ciutat més importants és Samarkanda, a la mítica Ruta de la Seda. El 2001 alguns dels monuments foren declarats patrimoni de la humanitat.

Spro_3