‘Les dones del 1714’ de Patrícia Gabancho

Dijous a la tarda, a les 19h, a la Biblioteca Víctor Balaguer es presenta el llibre Les dones del 1714 de Patrícia Gabancho en un acte organitzat pel col·lectiu Dones d’Empresa, vinculat a l’ADEG. L’acte, que és obert a tots els públics, es complementa amb un passis de moda de vestits de principis del segle XVIII, per gentilesa de Sílvia Domènech, dissenyadora de vestuari per a les arts escèniques i altres esdeveniments, i l’Estudi de Dansa Rosa Maria González i Carme Gatell. També es compta amb el patrocini de Jaume Serra i la col·laboració especial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Les dones del 1714 ens aporta una original visió sobre el paper de les dones durant els fets del 1714, una part de la nostra història que la historiografia no ha tractat gaire i a la qual l’autora s’apropa mitjançant la narració d’una protagonista femenina i set històries.
Les dones varen tenir en aquest conflicte un paper actiu. En la guerra de Successió, en la resistència contra els Borbó i en els diferents moments de setge a la ciutat de Barcelona, les dones hi van tenir un paper fonamental.

Elles també hi eren. Guarint ferits, treballant als tallers i obradors dels homes absents, portant la terra, tenint cura de la família quan els béns eren escassos i mantenint, com podien, l’economia productiva en temps de guerra. Però també acompanyant les tropes, participant activament en la lluita armada o movent les armes subtils de l’espionatge i infiltrant-se en les files enemigues. Tots aquests fets també han estat tractats recentment (núm. 138 de gener de 2014) a la revista Sapiens que va publicar un especial sobre el 1714 en el qual les historiadores Cristina Masanés i Eva Serra expliquen aquests esdeveniments: Les dones del 1714.

Patrícia Gabancho, nascuda a Buenos Aires, va arribar a Barcelona amb vint-i-dos anys. Des d’aleshores ha tingut una extensa carrera com a periodista i escriptora, amb un interès especial pels temes relacionats amb la realitat catalana: història, urbanisme, immigració, llengua, cultura i política. De la seva militància independentista durant la Transició en surt A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana: 1976-1978 (2011). De la seva producció destaquen El preu de ser catalans (2007), sobre la relació de la cultura catalana amb el mercat, i Crònica de la independència (2009), un llibre de periodisme-ficció sobre el procés de secessió de Catalunya.
És col·laboradora del diari Ara, d’El País i de Nació Digital i participa en les principals tertúlies audiovisuals. Duu a terme una intensa tasca com a conferenciant, divulgadora i analista i és membre de la junta del PEN Català i del Col·legi de Periodistes.