#VidaFestival V: Lana del Rey i el seu nou ‘Ultraviolence’
Avui posarem el colofó a aquesta sèrie que em dedicat al festival Vida presentant la principal cap de cartell d’enguany i una de les més importants representats del pop actual: Lana del Rey. La cantant, nascuda a Nova York el 1986 i considerada ‘diva del pop’, no deixa indiferent a ningú i desperta multitud de sensacions gràcies a l’actitud del seu personatge i a un talent que, hores d’ara, ja ningú gosa discutir.
Tot i que el seu primer disc data del 2010 va ser el 2012 quan es va donar a conèixer al gran públic gràcies al seu supervendes Born to die; d’aquest se’n van extreure nombrosos singles, entre els que destaquem ‘Blue Jeans’, ‘Video Games’, ‘Born To Die’, ‘Summertime sadness’ o ‘Young and beautiful’.
El resultat de tot plegat es va saldar amb la impressionant xifra de vendes, sobretot si es té en compte l’actual crisi que pateix el sector del CD: 2,9 milions de còpies venudes al llarg del 2012, només per darrera d’un altre fenomen com ella: Adele.
Ultraviolence incideix en el seu aspecte més decididament romàntic, reunint un concentrat de balades amb esperit transcendent que aprofundeixen molt més en la personalitat de l’artista.
Produït por Dan Auerbach, de The Black Keys, la qual cosa s’aprecia en el desterrament dels acompanyaments orquestrals i en la preeminència de les guitarres i percussions, aquest nou treball sorprèn per la manca de hits, com va ser el cas de Born to die, a canvi d’un resultat molt més coherent i integrat.
Que Ultraviolence és un treball rodó, que supera les seves anteriors entregues, és un fet en el que ha coincidit la crítica i per palpar-ho només cal llegir la ressenya de la revista Playgroundmagazine, que diu que aquest disc “no està pensat pe acontentar als fans casuals […] Del Rey signa una col·lecció de cançons millor filades que mai on es martiritza i psicoanalitza, més explícitament que abans, en nom del (des)amor, la mala vida i els estupefaents que la mantenen en peu cada matí. […] en general estem davant d’un treball de gran magnetisme on Lana dona un madur pas al front radicalitzant al personatge i mostrant-nos una altra cara sonora més salvatge i, tot i això, compatible amb les seves cançons prèvies. A muchos les joderá, pero hay Lana para rato”; PGM dixit.
A les Biblioteques de VNG, a banda del seu nou disc, també trobareu el que la va catapultar a l’estrellat:
- Born to die (2012)
- Ultraviolence (2014)
El disc, que ha sortit a la venda a mitjans de juny, només ha estat presentat en directe al Festival de Glastonbury i la visita a Vilanova representa la segona actuació europea i primera a la península, el que dona dimensió dels esforços i de la rellevància del Vida.
Us deixem amb un clip d’aquesta actuació perquè els que assisteixin vagin escalfant motors… i els que no, es posin les dents llargues; amb tots vostès Lana del Rey:
