‘Vi de solitud’ d’Irène Némirovsky

PortadaVi de solitud es va publicar l’any 1935 i es considera l’obra més autobiogràfica de l’escriptora Irène Nemirovsky.

La novel·la descriu la vida d’una família russa refugiada a París. El desarrelament, la solitud, però també la voluntat ferotge d’alliberar-se de totes les cotilles estan al centre d’aquest cercle familiar tancat i opressiu.

La novel·la segueix a la petita Elena des dels vuit anys fins a la majoria d’edat, des d’Ucraïna fins a Sant Petersburg, Finlàndia i finalment París, on la família s’instal·la després de l’esclat de la revolució russa, en un recorregut paral·lel al que va realitzar la pròpia Némirovsky.

La mare d’Elena, una dona bella i frívola d’origen noble, menysprea al seu marit, un potentat jueu, i a la seva filla. Després de la mort de la governanta, la vida de la nena es torna encara més difícil, doncs la seva mare instal·la a la casa al seu amant, un cosí quinze anys més jove que ella. No obstant això, el temps converteix a Elena en una jove bella, i el dia que descobreix que atreu a l’amant de la seva mare, comprèn que ha arribat el moment de venjar-se.

Irène NémirovskyIrène Némirovsky va néixer a Kiev l’any 1903 i morí el 1942 a Auswitchz. era filla d’un ric banquer jueu ucraïnès i a ser educada per una institutriu francesa, que va fer que per a Irène el francès fos gairebé com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arribarà a parlar també el rus, el polonès, l’anglès, el basc, el finès i el jiddisch.

El desembre de 1918, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia, a causa de la Revolució Russa i després d’una petita estada a Estocolm s’instal·len a París. Allà, Irène reprèn els seus estudis i el 1926 es llicencià en Lletres a la Universitat de la Sorbona. Tot seguit es casà amb el seu promès, Michael Epstein, un enginyer que havia esdevingut banquer. El matrimoni tingué dues filles, Denis i Elisabeth.

L’any 1929 publicà la seva primera novel·la, El malentès. Poc després, esdevé una escriptora cèlebre gràcies a l’èxit de la seva segona novel·la, David Golder, que va ser adaptada al teatre i també al cinema.

Malgrat el seu éxit i talent, el 1938 el govern francès li denegà la nacionalitat. La guerra i l’antisemitisme creixent que es respirava durant el govern de Vichy, va fer que es convertís al catolicisime junt amb les seves filles.

Malgrat tot, el seu marit va ser obligat a deixar la banca i a ella van deixar de publicar-li les seves obres. La família va deixar París i va ser obligada a portar el braçalet amb l’estrella groga. Finalment va ser arrestada i traslladada al camp de concentració d’Auschwitz, on morí de tifus l’agost de 1942. El seu marit va ser arrestat més tard i assassinat a les cambres de gas del camp uns mesos després.

Élisabeth i Denise Epstein es van amagar fins al final de la guerra i amb l’ajuda de parents i amics de la família, van aconseguir salvar la vida i conservar els manuscrits inèdits de la seva mare, entre els quals es troba una de les seves millors obres, Suite Francesa, novel·la però, que Irène deixà inacabada.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Vi de solitud – Irène Némirovsky

Podeu trobar més obres d’aquesta autora al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Irène Némirovsky

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 27 d’abril a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Súper 8