Xavier Montsalvatge o la música catalana del segle XX
Aquest 2012 es commemoren els cent anys del naixement, coincidint amb el 10è aniversari de la seva mort, d’un dels músics més rellevants de la composició catalana moderna: Xavier Montsalvatge. Divulgat internacionalment per artistes com Montserrat Caballé i Victòria dels Àngels o Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, Montsalvatge, juntament amb Frederic Mompou i Robert Gerhard es troba dins el grup de compositors catalans del segle XX amb més projecció internacional.
Xavier Montsalvatge i Bassols, Girona 1912 – Barcelona 2002, és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entre la dels compositors de la República i l’actual. El primer èxit internacional el va obtenir a la dècada dels quaranta amb les Cinco 
canciones negras (1945), seguit pel seu Cuarteto indiano (1951). El Concerto breve (1953) per a piano i orquestra marca el punt de partida cap a normes més abstractes en què han tingut cabuda obres d’influència impressionista com la Sonatine pour Yvette (1960) o aproximades a recursos serials, entre les quals destaquen Cinco invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata concertante per a violoncel i piano (1971).
Posteriorment, el compositor es referma en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els concerts per a arpa Concerto-Capriccio (1975), clavicèmbal Concierto del Albaycín (1977) i per a guitarra Metamorfosis de concierto (1980), la Sinfonía de réquiem (1985), la Fantasía para arpa y guitarra (1983), Sortilegis (1992) i Bric à Brac (1993). Destaca també la seva producció operística amb les obres El gato con botas (1946), Una voce in off (1961) i Babel 46 (1967).
Coincidint amb aquesta efemèride són vàries les activitats que s’han programat per recordar la figura d’aquest músic: l’exposició Xavier Montsalvatge, compositor centenari (al Palau Robert fins el 10 de juny) , el documental que porta per títol Mig violí, una butaca i un piano (emès el diumenge 11 de març al Canal33), diverses representacions operístiques i concerts, com El gato con botas que reposarà el Liceu el proper mes de maig, diverses publicacions de caràcter biogràfic que apareixeran en els propers mesos i nous enregistraments de les seves obres.
Per la seva banda el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’Ampli (l’Associació de Musictecaris Catalans) han elaborat una selecció de recursos disponibles a les 356 biblioteques públiques de Catalunya que es recullen en el següent document: Guia de lectura Xavier Montsalvatge
A continuació podeu veure el documental Mig violí, una butaca i un piano. Un reportatge sobre la seva vida i la seva obra que vol situar la figura de Montsalvatge en el lloc que li correspon, contextualitzant la seva obra en relació amb l’evolució artística, política i social de l’època que li va tocar viure, tant en l’àmbit català i espanyol com internacional, així com aclarir determinats aspectes poc coneguts de la seva biografia:
