Biscuit i el seu nou àlbum: Memorabilia
Avui us presentem el darrer treball dels vilanovins Biscuit: Memorabilia. Aquest nou disc, el seu cinquè, el van treure a la venda a finals de l’any passat i el van presentar oficialment a la Sala Sidecar de Barcelona el passat 30 de desembre.
Produït per Santi García als Engine Studios de Chicago i editat pel segell La Castanya, es tracta d’un disc que destaca per l’ús bàsic de la seva instrumentació però amb un resultat d’allò més potent, sobretot quan se li suma la sublim veu del seu cantant. És un treball que transmet la infinitat d’influències que han anat rebent durant els divuit anys de carrera que porten junts.
La millor forma de conèixer els Biscuit és llegir les paraules que els hi va dedicar Eduardo Ranedo (Ruta 66 / Radio Euskadi) i la seva relació amb el Rock: “Biscuit […] Són rock, no hi ha dubte, i un bon camí a prendre si un vol atallar per conèixer els seus secrets. Els he vist créixer, fer cançons i donar molt bones bitlles. Si fes una llista dels meus grups favorits, estarien molt a dalt. Grup modest, honest fins al límit, porten demostrant des de fa molts anys que el seu lloc està dins d’aquesta tradició de bandes europees que van tenir molt clar a qui enganxar-se després del mal glop dels 80. Classicisme barrejat amb el punyent esperit de la generació indie no suavitzada, òbviament, pels cants de sirena de l’efímer i l’arty. Rock de guitarres que no fa fàstics a la melodia, música transparent i franca, sense concessions a res que no passés el filtre més exigent i ortodox. No és banda no, Biscuit, per els qui, avorrits o cremats, agraden d’un rock arriscat, obert a altres músiques per –potser i amb sort- arribar a llocs diferents. Per això són el que són. Com “Louie, Louie” o els Stones de l’Exile. O ets dels nostres, o estàs fora.”
BISCUIT – I WAS RIGHT from WAAAU.TV on Vimeo.
Memorabilia ha rebut una gran acollida per part dels crítics de les principals publicacions especialitzades en el gènere com ara Rock de Lux, Ruta 66 o Mondo Sonoro, de la qual rescatem l’opinió de Xavi Sánchez Pons en la qual sosté el següent: “l’últim disc dels de Vilanova és gran com una casa de pagès. Lluny de perdre ganes i pegada després d’una llarga carrera que els ha convertit en una banda de culte per a una selecta minoria, els catalans ho han donat tot en un disc que és capaç de presentar la feresa dels primers The Who (Gone), la intuïció melòdica dels The Byrds de Fifth Dimension (“Stonewall” és de traca) i les harmonies vocals de Flamin’Groovies etapa Sire Records (“Plain Love Song”). Memorabilia no canviarà gens en la carrera de Biscuit, el seu estatus de culte és una pesada llosa, però poden estar contents d’haver editat el millor disc de la seva vida i sens dubte un dels tractats de rock aliè a modes més sonats de l’òrbita independent recent.”Biscuit – Winnebago Man by La Castanya
A l’espera de poder disposar-ne d’aquest treball a les Biblioteques Municipals si que podeu consultar els següents discos seus:
– Biscuit (1993)
– Rocks my little world (2004)
– Time for answers (2005)
Mentrestant el podeu escoltar a l’Spotify o tastar al programa El Sótano de Radio 3 que li va dedicar part d’aquest programa, amb els talls I was right, Cant pity you i Graham Nick and Tim:
