Collapse into… R.E.M.

“Un home savi va dir: la gran habilitat per anar a una festa es saber quin és el moment d’anar-se’n”, amb aquesta lapidària frase Michael Stipe va segellar aquesta setmana el final d’una de les bandes de rock que han marcat el pas durant les darreres dues dècades de la música pop-rock: els R.E.M. (Rapid Eye Movement).

Després de 31 anys de carrera, el grup format pel baixista Mike Mills, el cantant Michael Stipe i el guitarrista Peter Buck (als quals cal afegir el bateria Bill Berry en la seva primera etapa) han dit adéu al gran públic de la forma que ells pensen què és la més coherent: després de publicar el seu darrer treball, amb el “premonitori” títol de Collapse into now, i reconèixer que ja no tenen els ànims ni les idees per continuar.

Els R.E.M. són bàsics per entendre l’accés del rock alternatiu als grans estadis; ho van fer abans que ningú, el 1988 amb el seu cinquè treball, Document, que va precedir el seu gran treball: Out of time, el seu setè àlbum que els va catapultar com a la banda de rock més important del planeta. Igualment també van ser els pioners d’un model d’èxit assolit sense concessions artístiques, la qual cosa els va valer ser el referent d’importants bandes alternatives com ara Sonic Youth, Radiohead o els propi Nirvana (que en aquests dies també estan en boca de tots pel 20è aniversari de l’edició del seu gran treball: Nevermind).

Nascut a principis dels anys 80 a la localitat d’Athens (Georgia – USA), R.E.M. era un grup de rock quan el que es portava en aquella època era el pop britànic de grups com Duran Duran o Spandau Ballet. El seu so es caracteritzava per les guitarres típiques del folk-pop dels seixanta, les críptiques lletres d’Stipe i el seu compromís polític.

La dècada dels noranta va suposar el gran moment de la banda i, al ja referenciat Out of time, van seguir grans treballs com Automatic for the people i temes per recordar com Man on the moon, Losing my religion, It’s the end of the world…

i tots els que podeu escoltar en la següent playlist d’Spotify que respon a una enquesta realitzada per la revista Rolling Stone que ha triat entre els seus lectors els 10 millors temes de la banda:

A partir d’aquí, i sobretot amb el canvi de segle, els seus treballs van iniciar un lent declivi que va culminar aquest mateix any amb la publicació de Collapse into now, que pel que sembla serà el seu darrer treball i que va ser saludat per la crítica com el seu millor esforç de la dècada.

Repasem a continuació part de la seva discografia, la més rellevant, i que podreu trobar a les biblioteques de VNG:
– Document (1987)
– Out of Time (1991)
– Automatic for the people (1992)
– Monster (1994)
– Up (1998)
– Reveal (2001)
– Around the sun (2004)
– Accelerate (2008)
– Collapse into now (2011)

I per a tots aquells que vulguin conèixer millor la història d’aquesta llegendària banda poden llegir el llibre R.E.M. (1995) escrit per un dels “biografs oficials” del grup: Tony Fletcher.