‘No em deixis mai’ de Kazuo Ishiguro
La lectura d’aquest mes No em deixis mai (Never let me go en la seva versió original), publicada el 2005 és la penúltima novel·la que ha publicat aquest escriptor britànic i que es caracteritza per un estil fluït, ràpid i col·loquial, a diferència d’altres obres seves.
A primer cop d’ull, els joves que estudien a Hailsham, una mescla d’internat victorià i col·legi per a fills de hippies dels anys seixanta on tenen clar que són molt especials, són com qualsevol altre grup d’adolescents: practiquen esports, fan classes d’art i descobreixen el sexe, l’amor i els jocs de poder. Però tenen una missió que els espera al futur i això els condiciona a una vida en la que no podran tenir fills ni podran conèixer als seus pares. Kathy, Ruth i Tommy van ser estudiants de Hailsham i també van formar un triangle amorós. Ara que ja han crescut, Kathy es permet recordar Hailsham i com ella i els seus amics van descobrir poc a poc la veritat.
El lector d’aquesta novel·la, utopia gòtica, anirà descobrint a la vegada que Kathy que Hailsham és una representació on els joves actors no saben que només són el terrible secret de la bona salut d’una societat.
Escriptor britànic d’origen japonès Ishiguro va néixer a Nagasaki, tot i que es va traslladar a Anglaterra als sis anys, on va estudiar a la Universitat de Kent abans de doctorar-se a la Universitat de East Anglia en escriptura creativa, curs creat i impartit per l’escriptor Malcolm Bradbury. Després de publicar diversos contes i articles, el 1982 va publicar la seva primera novel·la Una pàl·lida vista dels turons, per la qual va guanyar el premi Winifred Holtby. Per la seva següent novel·la, Un artista del mundo flotante (1986), va guanyar el premi Whitbread de Literatura. El que resta del dia (1989) va suposar la seva consagració, va ser àmpliament elogiada per la crítica i li va valer el Booker Prize.
Després d’un llarg silenci, la seva següent novel·la, Els inconsolables (1995), va sorprendre a públic i crítica: un llarg relat surrealista i virtualment sense argument, que recordava a Kafka. A aquesta van seguir Cuando fuimos huérfanos (2001), No em deixis mai (2005) i, la seva darrera obra, Nocturnos: cinco historias de música y crepúsculo (2010).
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: No em deixis mai de Kazuo Ishiguro
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 28 de maig a les 17.30h i comptarem amb la presència de l’escriptora Maria Barbal. Esteu convidats a participar-hi!
Us deixem amb el tràiler del film que es va estrenar al nostre país el passat mes de març i que està basat en aquesta novel·la: Nunca me abandones
