‘El marino que perdió la gracia del mar’ de Yukio Mishima

La lectura d’aquest mes és una de les grans obres d’aquest malaurat escriptor japonés. Publicada l’any 1963, aquesta novel·la curta de Yukio Mishima, tanca diverses històries tràgiques: d’una banda està la història del romanç entre Fusako i Ryuji, que fa que ella torni a obrir-se i lliurar-se a l’amor després d’anys d’estar vídua i solitud; d’altra banda la història del mariner, Ryuji, un home solitari i una mica esquerp, la vida del qual al mar li ha fet acostumar-se al silenci. La història entre ells no tindria major rellevància que una altra d’amor si no fos per l’existència del fill de Fusako, Noburu. Aquest és un adolescent que viu el romanç de la seva mare amb molt interès cap al mariner i les seves històries de navegació, que més tard es veurà decebut per l’acceptació del mariner de la quotidianitat.

Mishima sap utilitzar els diàlegs i els silencis per crear en El marí que va perdre la gràcia del mar una atmosfera sufocant i tibant. Reflecteix, en els seus trastornats personatges, la convulsió soferta per la societat japonesa després de la traumàtica derrota que van sofrir en la Segona Guerra Mundial. L’autor aconsegueix admirablement produir amb la paraula sensacions tan diverses, com la compassió, rebuig, tendresa,… al llarg de tan poques pàgines.
En el característic estil de Mishima, la història es va desenvolupant pausadament. Però, per la brevetat del text, aquest estil pausat no resulta lent. La seva habilitat radica a proporcionar les pistes i detalls suficients com perquè el lector pugui simpatitzar amb els personatges i desitjar que el final sigui un altre com el que amenaça amb presentar-se. Un final impensable i fatídic que, no obstant això, Mishima té el bon gust de no detallar, deixant al lector armar el desenllaç de la història en la foscor de la nostra imaginació.

Yukio Mishima és un dels autors japonesos més coneguts a tot el món, no solament per la seva obra literària sinó també per la seva mort, producte del suïcidi ritual conegut com Harakiri. Tot i estar tres vegades nominat al Premi Nobel de Literatura no va arribar a guanyar-ho. En els seus llibres, predominen temes com la sexualitat, les transformacions polítiques i la mort.

Es tractà d’un autor molt prolífic que va escriure 40 novel·les, 18 obres de teatre, 20 llibres de relats, i almenys 20 llibres d’assajos, així com un llibret. Entre tots aquests destaquen, a banda de la seva tetralogia El mar de la fertilidad, 1967-1970 (Nieve de primavera, Caballos desbocados, El templo del alba i La corrupción de un ángel) altres relats com ara Confesiones de una máscara (1948), Sed de amor (1950), El pabellón de oro (1956), El marinero que perdió la gracia del mar (1963), La Perla y otros cuentos (1966) i l’assaig Lecciones espirituales para los jóvenes samurais.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El mariner que va perdre la gràcia del mar

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 26 de febrer a les 17.30h. Us esperem!!!