“Santuari” de William Faulkner
La història de Santuari gira entorn de la Temple Drake, una noia jove de bona família que s’escapa una nit del col·legi amb un home borratxo. El cotxe amb el que viatgen xoca a prop d’una casa vella que ha estat transformada en cafè per una parella de negres. Diversos personatges a la vora de l’embriaguesa més absoluta entren llavors en escena. Tremp serà violada per l’enigmàtic Popeye i es cometrà un assassinat…
La jove Tremp es deprimeix enormement i decideix refugiar-se en un bordell de Menphis, on comença la investigació de la policia.
L’element policíac es secundari dins la novel·la , doncs el lector coneix qui és l’assassí durant una bona part de la novel·la. El més interessant, és la descripció dels personatges, la seva evolució i com el mal entra progressivament en les seves vides.
William Faulkner va néixer el 25 de setembre de 1897 a New Albany (Mississipí) en el si d’una família tradicional del Sud. El seu estat natal, així com l’ambient general del Sud, el van influir profundament. El 1915 va deixar els estudis i va començar a treballar al banc del seu avi. Durant la I Guerra Mundial va ingressar com a pilot de la RAF. Quan va tornar a la seva ciutat, va entrar com a veterà a la Universitat de Mississipí, encara que va tornar a deixar els estudis. Durant aquesta època va realitzar diferents treballs fins que s’establí com a periodista a Nova Orleans.
La seva primera novel·la, La paga dels soldats (1926), està inspirada en la decadència del Sud després de la Guerra de Secessió. Des d’aleshores Faulkner va continuar incansable la seva producció literària, essent Santuari (1931) el seu gran èxit.
Faulkner va treballar com a guionista a Hollywood i es considerat com un dels escriptors de ficció més importants del segle XX. El seu estil es caracteritza per l’ús de tècniques literàries innovadores com el monòleg interior, la inclusió de múltiples narradors o punts de vista i els salts temporals dins la narració.
En les seves obres destaquen el drama psicològic i la profunditat emocional, tot utilitzant una llarga prosa, a més d’un lèxic escollit i treballat, amb frases llargues i ben estructurades. Faulkner va influir en gran mesura en autors posteriors sud-americans, com Onetti, García Márquez, Rulfo i Carpentier, així com Cortázar i Vargas Llosa.
L’any 1949 va guanyar el Premi Nobel de Literatura, i el 1955 va ser guardonat amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficció per Una faula. Faulkner es va mantenir actiu fins a la seva mort a Oxford, el 6 de juliol de 1962
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Santuari – William Faulkner
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de novembre a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi!
