“Lucrècia” de Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) estudià les primeres lletres a Maó. Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició post-barroca peninsular. Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa.
De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i, amb només vint-i-tres anys escriví la tragèdia Lucrècia (1769), considerada la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana. Posteriorment va escriure la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783) —influïda pel teatre castellà del s. XVII— i l’ègloga Tirsis i Philis (1783).
Després, va deixar d’escriure en català i es va dedicar a escriure estudis històrics com Antigüedades célticas de la isla de Menorca (1818). Una gran part de la seva obra ha restat inèdita, dispersa o perduda.
L’obra que llegirem aquest mes, Lucrècia, ens parla de la Roma antiga. L’any 509 aC, la ciutat estava sota el jou d’un rei estranger: el tirà Tarquini el superb, que havia abolit la constitució i que abusava del poble. El fill del tirà viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i ella, incapaç de suportar el dolor, s’acaba suïcidant.
Aleshores en Brutus, tribú i company de Col·latí jura venjança davant del seu cadàver. Finalment els etruscs seran expulsats i s’instaura la República Romana.
En aquesta tragèdia, l’il·lustrat maonès aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l’atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió, per mitjà de la recreació d’una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia, paradigma de la fidelitat conjugal.
La violació i suïcidi de Lucrècia han estat objecte de múltiples representacions en les arts plàstiques, incloent-hi obres de Ticià, Rembrandt, Dürer, Rafael, o Botticelli.
En la poesia, la història de Lucrècia és narrada al poema de Geoffrey Chaucer The Legend of Good Women (1380). William Shakespeare també publicà un poema el 1594 titulat La violació de Lucrècia, i menciona el personatge a Titus Andrònic.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Lucrècia – Joan Ramis i Ramis
El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 22 d’octubre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!
