“Foe” i “L’edat de ferro” de J.M.Coetzee
John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica 1940 ) és un escriptor australià, d’origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2003.
Després d’estudiar en una escola catòlica va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament.
Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres, on va treballar durant algun temps com a programador informàtic. Posteriorment es traslladà als Estats Units i va treballar com a professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. L’any 1984 retornà al seu país, on va treballar com a professor de literatura anglesa de la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l’any 2002.
En l’actualitat exerceix funcions d’investigador en el Departament d’anglès de la Universitat d’Adelaida (Austràlia).
“Al final no em vaig veure amb cor de remar més. Tenia nafres a les mans, em cremava l’esquena, em feia mal tot el cos. Amb un sospir, vaig deixar-me caure a l’aigua gairebé sense esquitxar.” 
Així comença Foe aquesta novel·la que vol recrear la història de Robinson Crusoe però posant tot l’èmfasi en el poder de seducció de la literatura.
L’any 1720, Daniel Foe rep la visita de Susan Barton, supervivent d’un naufragi que l’ha retingut durant un temps en una illa deserta. Susan demana a Foe que expliqui al món la seva història, la seva i la de Cruso, l’enigmàtic home que va esdevenir el seu salvador, el seu company i amant ocasional.
A mesura que Foe explica una història que crèiem ben coneguda, s’apodera del lector una profunditat inèdita que el porta a reflexionar sobre la literatura i la mort, la vida en societat i la soledat, l’originalitat i el plagi, fins que la novel·la esdevé una al·legoria de l’art i la vida
L’edat de ferro, és una novel·la epistolar. La senyora Current, una professora de llatí que s’està morint de càncer, escriu a la seva filla, que s’ha traslladat a viure a Amèrica, fugint del règim sud-africà de l’apartheid. La senyora Current confia la carta a Vercueil, un vagabund alcohòlic que s’instal·la al seu jardí, entre un munt de cartrons i amb un gos.
Entre ells dos s’ha establert una relació molt especial, en la que la desesperança i el patiment conformen els seus llaços d’unió. L’atenció que es dediquen tots dos serà la seva salvació.
La carta explica molt bé qual és la situació en què es viu al seu país, conscient i espantada davant una època terrible; una edat de ferro en la que la violència i la lluita es justifiquen d’una forma irracional.
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 19 de juny a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
