Quiet, de Màrius Serra
“Sempre m’ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant del dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de bitàcola”. Amb aquestes paraules comença el llibre de Màrius Serra, Quiet que cobreix set anys en la vida del seu fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el seu segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que han d’estar més pendents de la seva fragilitat.
A partir de records separats en el temps, i ordenats sense una cronologia particular, Màrius Serra reconstrueix els moments més significatius i simbòlics de la seva relació amb el seu fill, i descriu amb honestedat, valentia i gran destresa les contradiccions que suposa tenir un fill que no progressa com els altres.
L’autor venç amb elegància i habilitat tots els perills d’un llibre com aquest, fuig del sentimentalisme i es col·loca en una equilibrada distància emocional sense perdre la tendresa ni la sensibilitat; troba el punt adequat entre la proximitat de la història i la capacitat de fer-ne literatura, sense frivolitzar, i construeix un llibre sobre la honestedat més visceral.
Us deixem amb l’entrevista que li va fer l’Emili Manzano a l’Hora del Lector el passat mes de novembre.
