L’Illa de Giani Stuparich

L’AUTOR :
Giani Stuparich

Escriptor italià, neix a Trieste el 1891 i mor a Roma el 1961. Fill de mare triestina (Gisella Gentilli) i pare de Lussino (Marco Stuparich), va passar un any a la Universitat de Praga i després es va traslladar a la Universitat de Florència, on va conèixer altres escriptors com Scipio Slataper, que acabaria convertint-se en el seu mestre i amic. En aquesta Universitat es llicencia en literatura italiana amb una tesi sobre Maquiavel.

En iniciar-se la Primera Guerra Mundial s’allista com a voluntari en el Primer Regiment de Granaders de Sardenya amb el seu germà Carlo i el seu amic Scipio Slataper. Ferit dues vegades, va ser fet presoner i internat en cinc camps de concentració austríacs. Posteriorment va rebre la medalla d’or al mèrit militar per la seva actuació en combat.

El 1918 torna a Trieste i es casa amb Elody Oblath, amb qui va tenir tres fills: Giovanna, Giordana i Giancarlo. Entre el 1921 i el 1941 ensenya a l’institut Dante Alighieri. Va veure amb recança l’èxit del fascisme italià i es va negar a participar en cap de les seves manifestacions. El 1945 el van fer presoner, juntament amb la seva mare i la seva dona, i el van internar a la Risiera di San Sabba, tot i que els van alliberar una setmana després gràcies a la intervenció del Bisbe Santin i del Prefecte de Trieste, Coceani.

Més tard va formar part del Comitè d’alliberament Nacional de la Resistència Italiana, en el qual es va ocupar de la supervisió dels monuments de Trieste. El 1946 funda el Cercle de la Cultura i de l’Art. Durant la postguerra Stuparich alterna la professió de periodista amb la d’escriptor, implicant-se políticament a través de conferències i debats, o a través dels cercles d’escriptors o pensadors de l’època. Entre els seus amics es comptaven els intel·lectuals i escriptors Umberto Saba, Virgilio Giotti, Biagio Marin, Calamandrei o Reiss-Romoli.

L’OBRA
L’illa

Què és L’illa, aquesta novel·la breu considerada l’obra mestra de Giani Stuparich? Per explicar-ho breument direm que és la història de dos homes sols, pare i fill, que passen uns dies en una illa adriàtica on, fa molts anys, tant l’un com l’altre i per raons i circumstàncies diferents, foren feliços. Però un d’ells, el pare, es troba afectat per una malaltia terminal terrible (com totes les malalties terminals), i el fill se sent atrapat per la incapacitat d’expressar-li els seus sentiments. Ha decidit acompanyar-lo, tal com l’home li havia demanat, en el seu darrer viatge, i cada cop veu més evident que és un adéu per sempre.

Narrada de forma alterna des del punt de vista del pare i del fill, aquesta tècnica es converteix en un dels grans encerts de la novel·la, ja que el lector pot fer-se càrrec de la diferents maneres de viure un mateix fet.

El pare, un home lluitador de mena, assumeix i accepta el seu destí amb actitud ferma, i el fill es perd en l’evocació i l’enyor, pateix pel sofriment del pare.

Però, què és el que succeeix al llarg d’aquests dies que comparteixen tots dos a l’illa? Res… i tot. A través del pare, que es retroba a ell mateix en cada racó de l’illa, i a través del fill, que recordarà els estius passats allà quan era infant, reviurem el seu passat i entendrem la seva relació.

És un llibre sobre el dolor, sobre la vida i la mort, sobre la malaltia, però també sobre l’amor entre dos homes que mai no han estat capaços de mostrar-se, l’un a l’altre, els seus sentiments. Una lectura breu, àgil, i molt recomanable.

LA TERTÚLIA
Dimecres 9 d’octubre de 2013

Un cop celebrada la primera sessió de curs del Club de lectura La Crisàlide, la impressió més generalitzada és que hem iniciat les nostres tertúlies amb una obra que ha agradat a tothom. Perquè L’illa s’ha mostrat com una novel·la breu capaç d’emocionar i de provocar reflexió, capaç de fer que el lector es deixi dur per la poesia del paratge i alhora per la duresa d’una realitat dibuixada sense concessions però sense cruesa.

Això ens ha permès comprovar, de nou, la riquesa d’aquestes trobades del Club de lectura, ja que malgrat la coincidència inicial al voltant del llibre comentat, positiva i agradable, són diverses les matisacions que s’han anat posant damunt la taula.

Hom ha assenyalat que som davant una obra breu però intensa, que connecta directament amb la nostra sensibilitat. Però per altra banda i per la temàtica que ens planteja també s’ha comentat que t’obliga a la reflexió.

Sense anar més lluny, un primer interrogant és precisament al voltant del tema principal. Alguns clubaires han considerat que és la mort, o més concretament, la por a parlar de la mort. D’altres han valorat amb més força la relació entre els dos protagonistes, pare i fill, i han remarcat la manca de comunicació i el silenci com a tema principal.

L’escenari on té lloc l’acció de la novel·la també ha estat un focus de comentaris, ja que des de les primeres pàgines ens contraposa la muntanya enfront de la mar: l’altitud dels cims és el paratge on es mou de forma habitual el fill mentre que l’illa és l’espai que pertany al pare. Ara bé: ¿és l’illa tot just un escenari, o en realitat esdevé el símbol de la llar, del passat, de l’ambient incomparable i exclusiu, tancat però alhora ple d’encisadora bellesa, únic racó on pot produir-se aquesta trobada entre ambdós?

El cert és que els pocs dies que pare i fill passen a l’illa serveixen perquè tots dos, cadascú amb els seus recursos, acceptin la malaltia i la immediatesa del final. En el pare, de tant en tant però molt esporàdicament, copsem la por. En el fill detectem amb una vivor que ens pot arribar a angoixar la impotència vers la situació. Una impotència que, sobretot, es recrea en aquella manca de comunicació que esmentava abans.

En definitiva L’illa ha resultat ser una lectura agradable per a tothom, però això no obvia que generi debat i tertúlia. Un llibre molt recomanable.

ALTRES DADES

• Biografia de Giani Stuparich (wikipedia)
• El factor Stuparich (article d’Enrique Vila-Matas a El País)
• Sobre L’illa (ressenya)
• Vídeo: Trieste nei ricordi di Giani Stuparich