Una bona anyada

D’escriptors, n’hi ha molts, però sovint acostumem a llegir els llibres dels més coneguts ja bé sigui per la popularitat que han aconseguit en un llibre determinat o perquè són autors consagrats dins el món de la literatura.

Avui us volem presentar una petita selecció d’autors que enguany han sorprès fins i tot als editors i les seves pròpies expectatives, tot i que alguns d’ells han aconseguit ser publicats abans fora de les nostres fronteres.

La gran sorpresa, per la inqüestionable qualitat de la seva literatura ha estat Jesús Carrasco i la seva primera novel·la, Intemperie.

Jesús Carrasco va néixer a Badajoz el 1972 i el 2005 es va traslladar a Sevilla, on resideix en l’actualitat. Des de 1996 treballa com a redactor publicitari, activitat que compagina amb l’escriptura. Intempèrie l’ha consagrat com un dels debuts més enlluernadors del panorama literari internacional. No en debades ha estat comparat amb Miguel Delibes o Cormac McCarthy. La passada edició de la Fira de Frankfurt va convertir Intemperie en un èxit internacional, s’editarà en quinze països.

El llibre ha rebut molt bones crítiques i és apreciat pel seu estil i originalitat, i pel domini del llenguatge . Tot i la duresa de la història i de la pròpia Naturalesa en què es desenvolupa, hi ha molts moments d’extraordinari lirisme, i el millor és que la seva literatura és de primera classe.

La història tracta sobre un nen escapat de casa, que escolta, amagat en el fons de l’amagatall, els crits dels homes que el busquen. Quan la partida passa, el que queda davant seu és una plana infinita i àrida que ha de travessar si vol allunyar-se definitivament d’allò que li ha fet fugir. Una nit, els seus passos es creuen amb els d’un vell cabrer i, a partir d’aquest moment, ja res serà igual per a cap dels dos.

Página 2 – Jesús Carrasco

Un autor d’impacte és Javier Moreno, que té el defecte d’estar connectat amb la realitat que l’envolta i escriure sobre el que respira en lloc de sobre el que manen els cànons.

Javier Moreno, nascut a Múrcia el 1972, és Llicenciat en Matemàtiques i Teoria de la Literatura. Encara que amb el seu anterior llibre, Alma, ja va tenir èxit, no va ser tant com el que està recollint amb 2020, una història polièdrica, estranya, endimoniadament fascinant i bella a través de diferents prismes, visions, relats breus que es complementen formant una fascinant lectura d’alt voltatge. Un aparent caos que no fa sinó evidenciar la pròpia desarticulació i discontinuïtat de la realitat, de la societat. A mesura que ens endinsem en aquest llibre descobrim que la narració és una mera excusa perquè el seu autor ens mostri la seva visió lúcida, irònica i esmolada sobre les conseqüències de la caiguda del sistema.

2020 és el retrat d’un món que es desfà. Recent la inauguració d’Eurovegas, la crisi econòmica segueix colpejant amb força a Espanya. Un grup de persones malviuen allotjades als avions abandonats costat de la terminal de càrrega de Barajas. Bruno Gowan, director d’una multinacional de telecomunicacions, desapareix sense aparent motiu. Lázaro, un detectiu privat, la seva filla Josefina, Carlos… tots busquen Gowan. En realitat Gowan ha triat a Nabil, un dels residents als avions amb un historial antisistema a l’esquena, com a company de viatge i confidències. Gowan imparteix la seva doctrina a l’interior de taxis i edificis abandonats. L’insurrecte i el magnat cohabiten, es necessiten, encarnen la paradoxa.

Marian Izaguirre fa una declaració d’amor als llibres i els llibreters amb la seva recepta perfecta: una novel·la històrica amb uns personatges molt ben traçats.

Marian Izaguirre va néixer a Bilbao l’any 1951 i ara resideix a Madrid. Llicenciada n Ciències de la Informació, ha desenvolupat una tasca ocasional en el camp del periodisme, la comunicació i la publicitat, mentre es dedica de forma ininterrompuda a l’escriptura. Encara que l’autora ja havia publicat abans, Cuando la vida era nuestra ha estat adquirida per nombroses editorials estrangeres, fins i tot abans de ser publicada a Espanya. Tot això perquè Izaguirre ens recorda una Europa, avui submergida en una crisi econòmica, de valors polítics i socials, que abans va ser alguna cosa més que un mercat.

Cuando la vida era nuestra és un homenatge a la lectura, però és sobretot la història de l’amistat entre dues dones, una que poc sap de la vida i una altra que potser sap massa. Una novel · la que comença quan s’obren les pàgines d’un vell volum col · locat en un faristol i sol acaba quan tots els fils de la trama estan lligats i ben lligats.

Añoro cuando la vida era nuestra, comenta Lola, la protagonista d’aquesta novel·la. I aquesta vida, que era tan seva i tan plena d’il·lusió, estava feta de llibres i de xerrades de cafè, de migdiades lànguides i de projectes per construir un país. Ara, quinze anys després, de tot allò només queda una petita botiga, una llibreria de vell mig amagada, on Lola i seu marit, Matías, van cada matí per vendre novel·letes romàntiques, clàssics oblidats i llapis de colors als que s’acostin. És aquí, on una tarda de 1951 Lola coneixerà Alice, una dona que ha trobat en els llibres la seva raó de viure.

Natalia Sanmartin Fenollera reivindica el valor de les petites coses, la necessitat de cultivar la nostra ment i esperit amb la riquesa del passat i també la de desenvolupar un pensament crític.

Natalia Sanmartin Fenollera, nascuda a la Corunya el 1970, una jove advocada i periodista que exerceix la seva feina com a cap d’Opinió al diari econòmic Cinco Días, ha escrit la història que a ella li hagués agradat llegir, una novel·la lluminosa per pal·liar els temps foscos, un relat exquisit sobre l’amor, l’amistat i la bellesa de les petites coses. I ha vist com aquesta primera novel·la El despertar de la señorita Prim es convertia en un veritable boom. Amb la tercera edició al carrer, els drets han estat venuts a més de 70 països

“Es busca esperit femení en absolut subjugat pel món. Capaç d’exercir de bibliotecària per un cavaller i els seus llibres. Amb facilitat per conviure amb gossos i nens. Millor sense experiència laboral. Abstenir-se titulades superiors i postgraduades”. Atreta per aquest suggestiu anunci en un diari, la senyoreta Prim, una dona independent i exquisida, arriba a Sant Ireneu d’Arnois, un encantador poblet gal on res resulta ser el que sembla. Malgrat que en un principi el sorprenent estil de vida que impera en el lloc desperta la sorpresa, la perplexitat i fins i tot el menyspreu de la nouvinguda, a poc a poc els seus peculiars i gens convencionals habitants posaran a prova la seva visió del món, les seves idees i temors més íntims i els seus més profundes conviccions.

Narrat amb enginy, humor i intel·ligència, El despertar de la señorita Prim és un llibre sobre converses i discussions, madeixes i paradoxes, homes i dones, llibres, gelosia, flors, pastissos i fins i tot galls dindi de Nadal. A través de les seves pàgines i els seus personatges, ens submergeix en un inoblidable viatge a la recerca del paradís perdut, el diví i l’humà, la força de la raó i la bellesa de les coses petites.

L’escriptura a tres mans: Rosa Ribas (escriu a llapis) i Sabine Hofmann (escriu amb ordinador).

Rosa Ribas va néixer el 1963 al Prat de Llobregat (Barcelona). Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, i des de 1991 resideix a Alemanya, a Frankfurt. Sabine Hofmann va néixer el 1964, a Bochum, Alemanya, però actualment viu a la petita ciutat de Michelstadt. Va estudiar Filologia Romànica i Germànica, i va treballar diversos anys com a docent a la Universitat de Frankfurt. Allí va conèixer a Rosa i va començar una llarga amistat que l’escriptura conjunta de Don de lenguas, lluny de destruir, ha refermat.

Les dues autores han conegut el que és la postguerra. En el cas d’Alemanya, la reconstrucció econòmica va ser molt ràpida, en només cinc anys van aconseguir un nivell de vida superior al d’abans de la guerra. A Espanya, els anys del 1939-1952 van ser anys d’autarquia, de fams, de cartilla de racionament, de fred a les cases, de llet en pols americana, d’amagar les idees i de ferotge repressió. Aquest costumisme negre ho reflecteix de manera precisa Don de lenguas porta ja dues edicions, i la primera es va esgotar tot just en una setmana.

És un llibre d’una gran qualitat literària, amb una trama policíaca ben armada, que pot atraure diferents lectors perquè permet moltes lectures. És una novel·la històrica en el millor sentit, on no ens expliquen alguna cosa sobre el passat sinó que les autores ens porten, ens submergeixen, en un període molt fosc de la història d’Espanya, l’any 1952 a Barcelona, moment en què el país s’obre a l’exterior mitjançant la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, intentant oferir una imatge impol·luta, ja que va servir d’aval europeu a la dictadura franquista. El grandíssim èxit, però, és l’ambientació, a la qual es pot considerar un personatge més de l’obra. El lector entra a la Barcelona dels anys cinquanta en què s’ubica la trama com si estigués dins d’una pel·lícula en blanc i negre.

Dolores Redondo comparteix aparadors de venda i escenaris literaris per tot Europa amb les obres dels més reconeguts escriptors de novel·la negra de l’àmbit internacional.

Dolores Redondo va néixer a Donosti el 1969. Va estudiar Dret i Restauració gastronòmica, i durant alguns anys es va dedicar a diferents negocis, àmbit en què s’ha mogut fins fa aproximadament dos anys, quan va apostar completament per la literatura. Una autora que combina perfectament la novel·la negra amb tints costumistes, plantejant la trama de manera que gairebé tots els personatges són sospitosos de l’assassinat i acompanyant al lector a la recerca de manera que participi activament en la recerca de l’assassí. D’altra banda, atorga a les relacions familiars i personals de la protagonista un pes molt important en la història i que complementa perfectament aquest gènere negre.

El guardián invisible, és la seva segona novel·la. Ja s’han publicat més de 100.000 exemplars, i té prevista la seva difusió en multitud de països europeus i els productors de la saga Millenium ja han comprat els drets cinematogràfics per portar aquesta història a la pantalla gran.

Lluny del típic policia encarregat de la investigació, que beu més del compte i amargat, la inspectora Salazar, aconsegueix donar un caràcter personal a una novel·la que sorprèn des de la primera pàgina i que va afegint ingredients a la història, perquè al llarg de la trama no només anirem desentranyant el misteri dels homicidis, sinó també el passat de la família de la protagonista. Alhora que seguim la investigació policial, també coneixerem per què tot en aquesta novel·la té cabuda, les llegendes i mites de la vall del Baztán, el Basajaun, el bon Guardià invisible dels boscos en les tradicions navarresa, basca i aragonesa, on el Basajaun és vist com un ésser bondadós i protector de ramats i pastors.El Guardián invisible està a l’altura dels thrillers dels millors escriptors del gènere.