El huevo de oro, de Donna Leon
El huevo de oro és el nou lliurament de la sèrie protagonitzada pel comissari Guido Brunetti, una història que aprofundeix novament en les misèries de la societat italiana i en la crueltat de la naturalesa humana.
Brunetti rep un curiós encàrrec del seu superior, el vicequestore Patta, que li demanarà que intervingui en un cas relacionat amb el soci de la futura nora de l’alcalde que podria fer perillar la seva reelecció. La persuasió (no pas suborn) acceptada per funcionaris municipals, tindria l’origen en una botiga de màscares del Campo San Barnaba, a un pas de l’Accademia. Fart dels polítics, Brunetti acceptarà a contracor començar les indagacions d’un cas de corrupció que reflecteix la realitat d’un país “en què ningú està lliure de pecat”.
L’encàrrec és simple: algú ha de resoldre el possible escàndol. I Brunetti mourà amb agilitat els fils de la qüestió. Una vegada acabada, el comissari disposarà de temps, tolerància dels seus superiors i espai per a un tema menor, la mort per sobresodis de pastilles d’un home sord amb minusvalideses psíquiques que ajudava en les tasques de la tintoreria propera al domicili familiar. Un succés que commociona especialment a Paola, qui sentirà remordiments per no haver reparat mai en un home que per la seva condició sempre havia passat desapercebut als clients de la botiga.
No oblidem que tot i que Brunetti és el pilar d’aquesta saga que va néixer el 1992 amb Mort a La Fenice, la importància de la figura de la seva dona Paola, aquesta dona aristocràtica, crescuda en una família adinerada i educada amb nurses angleses, però amb els peus a terra, que s’empra a fons amb el llenguatge i la cuina.
Amb una personalitat lliure i poderosa, Paola és la causant, en aquesta ocasió, que el comissari iniciï una investigació que s’anirà complicant cada vegada més, i acabarà per involucrar l’equip de la comissaria en un cas en què tots els implicats oculten secrets i a Brunetti li resultarà difícil esbrinar la veritat sobre la misteriosa i trista vida del mort.
La novel·la aconsegueix mantenir l’equilibri entre una trama dura, que treu a la llum el pitjor de l’ésser humà, i els problemes quotidians en què es desenvolupa el protagonista. I, com a teló de fons, assistim al cru retrat de la societat italiana, amb els problemes de la crisi, la corrupció i la immigració, a més de patir la creixent simbiosi entre la Màfia i la classe política.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
