Flores para Algernon
Charlie, el protagonista d’aquesta novel·la, és un home jove de trenta-dos anys d’edat i amb un coeficient intel·lectual molt baix. Viu sol, abandonat per la família, i treballa en un forn tot realitzant tasques simples de neteja i alguns encàrrecs senzills. És, doncs, un personatge innocent, bonhomiós, amb ganes d’agradar i tenir amics i, sobretot, amb una ànsia immensa de ser intel·ligent. O com diu ell: ser llest. Per això, quan se li proposa formar part d’un experiment científic fins al moment només practicat amb animals,
en base al qual es pretén augmentar el nivell d’intel·ligència, de seguida accepta. A priori podria semblar que aquesta experiència solucionaria els seus problemes i conflictes personals, però succeeix ben bé a l’inrevés: tot just comencen.
La novel·la està escrita en forma de diari. Cada entrada, o gairebé totes les entrades, apareix datada, amb la qual cosa podem copsar a la perfecció l’evolució que experimenta. Algunes d’elles duen el títol “Informe de progrés”, i és on trobem el detall dels canvis que percep o de les proves i teràpies a què el sotmeten per valorar l’efectivitat de l’estudi. D’altres tenen un caràcter més personal i és quan podem conèixer l’evolució que es produeix en el seu caràcter. Però més enllà de la informació que se’ns transmet, també podem percebre la transició que té lloc en el Charlie en base als canvis del seu estil d’escriptura: les primeres pàgines estan farcides d’errades ortogràfiques i a poc a poc el discurs escrit va prenent la forma correcta.
Amb aquest plantejament són molts els temes que apareixen, i no sempre es tracta d’aspectes que es donin només en casos com els del Charlie (una persona de molt baix nivell intel·lectual), sinó que la majoria d’ells poden ser extrapolats i que el lector s’identifiqui. Aquesta és una de les bases per la qual Flors per a l’Algernon (que per cert: és el nom del ratolí amb el qual han experimentat primer) ha tingut gran èxit i acceptació: l’empatia que es crea amb el protagonista. A més, la novel·la està escrita en clau psicològica i amb grans dosis de ciència-ficció, però sense perdre de vista l’element humà: és tendra i la necessitat d’afecte i de sentir-se acceptat pren molt de valor.
DIGUES LA TEVA
• L’estil epistolar i els dietaris, a causa de l’ús de la primera persona i del to d’intimitat, permeten apropar molt millor el lector a la caracterologia dels personatges. Molts crítics han assenyalat que aquest és un dels motius pels quals es produeix certa empatia amb el personatge d’en Charlie. Creus que és certa l’afirmació? O consideres que el fet de narrar la història en base als “informes de progrés” no té a veure amb aquesta proximitat?
• L’obra fa una barreja de ciència-ficció (a més, cal no oblidar que es va escriure el 1959) i d’anàlisi psicològica. Com veus aquests dos plantejaments: equilibrats dins de la narració o amb més pes de l’un sobre l’altre?
• A banda del protagonista, en Charlie, hi ha altres personatges que tenen molta importància en l’avenç de la història. Un d’ells seria l’Alice Kinnian. Com valores la seva evolució psicològica i la relació que manté amb en Charlie? Et sembla coherent amb el personatge que dibuixa l’autor?
ALTRES DADES
• Web de Daniel Keyes (en anglès)
• Sobre Flors per a l’Algernon (wikilengua)
• Ressenya sobre la novel·la:
• Tràiler de la pel·lícula Charly (en anglès)
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide
