Morir no es lo que más duele, Inés Plana
La novetat de negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva, Morir no es lo que más duele, és la primera novel·la d’Inés Plana, una perfecta desconeguda, fins ara, en l’àmbit literari, tot i que no pas en el món de l’escriptura ja que és la directora del diari-magazine Vivir Bien.
El manuscrit de Morir no es lo que más duele, malgrat que l’autora no tenia agent literari i que es tractava d’una debutant, va aconseguir cridar l’atenció d’una editorial de renom, com ara, Espasa, que ha apostat fortament per l’autora amb una tirada reservada a noms consagrats, com Dolores Redondo.
Tot va començar quan Inés Plana, en un viatge en tren amb el seu marit, va veure de manera fugaç un cos penjat d’un arbre. La imatge va ser breu, el tren prosseguia la marxa i l’autora mai no va saber com va acabar la història, però allò va esdevenir la llavor d’una novel·la en què ha estat treballant durant cinc anys. És precisament amb la aparició del cos penjat d’un home als afores de Madrid (al municipi fictici d’Uvés) com comença Morir no es lo que más duele. El cos ha estat mutil·lat i, en una de les seves butxaques, hi ha un paper amb el nom i l’adreça d’una dona: Sara Azcárraga. Una dona solitària, fràgil, que defuig qualsevol tipus de relació personal i que treballa des de casa com a correctora d’estil per a una editorial.
L’encarregat de la investigació serà el tinent de la Guàrdia Civil Julián Tresser, un personatge cridat a quedar-s’hi. No en và, l’autora ja ha signat amb l’editorial una segona entrega amb el mateix personatge central. Tresser comptarà amb l’ajut del caporal Guillermo Coira que, per primera vegada, treballarà en una investigació criminal. La trama d’aquest thriller psicològic està ambientada al 2007 tot i que, a partir de la investigació, hi aniran sortint fets i secrets del passat, de l’Espanya rural dels anys 70.
Durant els cinc anys que ha dedicat a escriure la seva primera novel·la, Inés Plana no va voler llegir cap novel·la negra o policíaca. Res que pogués influenciar la trama que ja portava al cap. També, durant aquest temps, va rebre assessorament de la Guàrdia Civil, sobretot pel que fa a qüestions tècniques i de funcionament.
Ja pots passar per la Joan Oliva a reservar Morir no es lo que más duele.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
