Moderato Cantabile

Són molts, diversos, els interrogants que s’obren en la ment del lector a mesura que aquest avança dins la narració de Marguerite Duras. Per què l’assassinat d’una desconeguda torba tant a la protagonista de Moderato Cantabile, Anne Desbaresdes? Per què entra al bar l’endemà del crim, i després té una necessitat inexplicable de tornar-hi cada dia? Què busca en les llargues converses amb l’home desconegut que després identificarem com Chauvin? Què significa la mort per a ella; l’espera, la desitja?

Tenim al davant una dona rica que només compta amb l’estima del seu fill, una dona avorrida de la monotonia del dia a dia, i que anul·lada per aquesta uniformitat del ritme de vida no sap ni què desitja. El crit de la dona assassinada serà el detonant d’aquest desig amagat i la porta d’entrada cap a l’intent de plantejar-se preguntes i respondre-se-les. Les converses amb Chauvin, un home que sembla saber-ho tot sobre ella, sobre la seva vida, sobre l’assassinat, sobre el desig, i la companyia d’un bon nombre de gots de vi, seran el camí vers aquesta descoberta. I entre altres coses, Anne Desbaresdes arribarà a la conclusió que moltes vegades la mateixa víctima tria el seu botxí.

És una història de seducció, de fascinació fatal, on la prosa sembla fugir de la narrativa per convertir-se en pura poesia, on cal llegir entre línies i rere cada paraula el significat d’allò que no ens és explicat, però que ens és mostrat i només cal traure-ho a la llum. És una novel·la íntima que pretén despertar la curiositat del lector. És un relat de gran qualitat literària on la música hi té el seu propi espai i marca la cadència de l’acció que s’hi desenvolupa, on l’el·lipsi i l’economia narrativa és l’element característic dels recursos estilístics que empra l’autora. És una obra de Marguerite Duras original i digna de ser recomanada.

Per altra banda, també és molt recomanable la versió cinematogràfica que ella mateixa va escriure i que va dur a la gran pantalla el director Peter Brook l’any 1960, protagonitzada per Jeanne Moreau i Jean-Paul Belmondo.

DIGUES LA TEVA

La protagonista de Moderato Cantabile és Anne Desbaresdes, i al llarg de la novel·la podem veure com es planteja diferents qüestions. Creus que aquests dubtes sobre la vida, l’existència, la mort, el desig, queden a bastament reflectits en les converses que manté amb Chauvin? I per altra banda, creus que queden resolts, de cara al lector?

Com hem dit, Anne Desbaresdes és la protagonista, i al seu costat trobem Chauvin. Però també criden l’atenció personatges com la mestressa del bar, la professora de música, o per exemple el mateix fill de l’Anne. Consideres que hom podria catalogar cadascun d’aquests personatges com un arquetipus de personalitat? Penses que influencien en l’evolució de comportament i pensament d’Anne Desbaresdes?

L’estil narratiu és el·líptic i ve marcat per una prosa poètica original i exquisida. Si aquesta història s’hagués escrit emprant una prosa més descriptiva, consideres que la seva lectura hauria aconseguit, igualment, sacsejar el lector com ho fa Moderato Cantabile? Potser preferiries que hagués estat així: una prosa més directa?

ALTRES DADES