Tres homes en una barca (per no parlar del gos)

Tres homes en una barca (per no parlar del gos), escrita el 1888 i inspirada en les seves vivències durant el viatge de lluna de mel pel Tàmesis, aquesta novel·la esdevindrà el màxim referent de l’obra de J. K. Jerome. Segons diversos articles apareguts al voltant de Tres homes en una barca el personatge de la seva dona va ser substituït pels seus amics de tota la vida: George Wingrave (George) i Carl Hentschel (Harris). Aquest petit canvi li va permetre crear situacions còmiques i poc sentimentals, però molt relacionades i ben lligades amb la història de tota la regió del Tàmesis.

La popularitat aconseguida amb aquesta edició fins i tot va provocar que el nombre de registres de vaixells d’aquest riu augmentés i es convertís en un atractiu turístic. Només comptant els primers vint anys després de la publicació l’obra va ser adaptada a cinema, televisió, ràdio, teatre i musicals.

La novel·la s’inicia quan tres homes decideixen fer un passeig en barca pel riu Tàmesis amb la companyia d’un gos. La finalitat d’aquest viatge és guarir-se d’unes malalties incurables. Però al llarg del seu periple s’esdevenen un seguit de situacions absurdes, forassenyades, anecdòtiques, facècies del dia a dia… I tot plegat amb una clara crítica a la societat britànica de l’època, acomodada en els seus arrelats costums.

La forma com J. K. Jerome desenvolupa la narració, el seu estil, és el que pren força i protagonisme, perquè ens ho presenta de manera divertida i desenfadada, amb fluïdesa i grans dosis de fi humor, agut i enginyós. Un llibre dels que hom pot catalogar sense cap por en el gènere humorístic.

DIGUES LA TEVA

El gènere humorístic presenta la dificultat, per part de l’autor, de mantenir el pols ferm entre el que podríem considerar humor intel·ligent i facècia o paròdia. Creus que en aquesta novel·la J. K. Jerome se’n surt i aconsegueix crear una obra humorística sense caure en la burla fàcil?

Hom comenta que l’estil que J. K. Jerome va utilitzar per a aquesta novel·la va ser imitat, posteriorment, per còmics anglesos (i d’altres nacionalitats). Consideres que aquest estil àgil, ràpid, sense barroquismes ni solemnitats, amb un lèxic col·loquial i espontani, avui en dia encara és una novetat? O creus, pel contrari, que hi ha autors que destaquen precisament per aquesta característica?

Un altre aspecte de la novel·la és la introducció, al llarg de la història narrada, d’elements que podríem considerar propis de la literatura de viatges. T’ha sobtat aquesta inserció documental en una història d’humor? Penses que la recreació del paratge descrit, al voltant del Tàmesis, és també digna de lloança?

ALTRES DADES

• Web de la Societat Jerome K. Jerome (en anglès)
• Jerome K. Jerome a la Wikipedia