Grazia Deledda

Neix a Nuoro (Sardenya) el 1871 i mor a Roma el 1936.

Narradora italiana, les seves novel·les es vinculen a les tradicions rurals i arcaiques de Sardenya. Com que l’ambient d’aquesta illa no li oferia la possibilitat d’estudis, vedat a les dones de l’època, Grazia Deledda va assolir la cultura de forma autodidacta (també una mica desordenada i relativament poc profunda). Als disset anys, però, amb aquests escassos coneixements, escriu contes que seran publicats en revistes dedicades a temes femenins.

El 1900 es trasllada a Roma, després de casar-se i quan tot just començaven a aparèixer els lliuraments d’una de les seves novel·les més notables dins Nova Antologia: Elias Portolu, editada en format llibre el 1903.

Abans ja havia publicat Flor de Sardenya i Les vies del mal, que va ser ressenyada per Luigi Capuana. El fet d’allunyar-se de la seva illa natal li va permetre prendre distància del regionalisme i el folklore sard, que esdevingueren l’entorn fabulós i mític que va impregnar les seves novel·les posteriors (a partir de 1900 va publicar gairebé cada any). Entre elles destaquen Cendres (1903), L’heura (1906), Canyes al vent (1913), Mariana Sirca (1915), o La mare (1920).

És difícil catalogar l’escriptura de Grazia Deledda. El seu temperament romàntic i, en certa manera, adolescent, va fer que recreés arguments agafats de les històries orals de la seva illa natal. Aquestes, ben fusionades amb la lectura atenta de textos bíblics i dels novel·listes europeus del seu temps, van assolir un fons moral que supera la literatura naturalista a la qual, en principi, haurien de pertànyer.

En canvi, va mostrar-se indiferent a les consideracions “científiques” de l’estil Zola, a la impersonalitat del verisme (moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del segle XIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès) o a la dimensió política i social de la novel·la realista. Grazia Deledda reprodueix el món a la seva manera tot recreant-se en un nus dramàtic gairebé sempre idèntic: l’estret cercle de tradicions i valors religiosos com a escenari de passions sense sortida, que precipiten els personatges cap a la culpa i el conseqüent càstig.

Amb totes aquestes eines, Grazia Deledda va passar de les aventures romàntiques a les narracions amb profunditat psicològica, que no pertanyen al complet a cap tradició literària. A la seva època va gaudir d’una immensa fama, incrementada per l’èxit de Cendres, pel·lícula que va interpretar Eleonora Duse, i per ser guardonada amb el premi Nobel l’any 1926, un fet que la va consagrar com a escriptora de projecció mundial.