Las cinco muertes del barón airado

Ens situem a la Barcelona de 1893, un escenari que sovint ha captivat els escriptors com a marc de les seves novel·les, una època de revolta, de moviments polítics i socials, de lluita de classes, de violència anarquista… un paisatge ambiental propici per desenvolupar una interessant obra de ficció.

La novel·la ens presenta en primer terme el baró de Castellfullit, un dels homes més poderosos de la capital barcelonina. El baró té en ment fer un gir espectacular a tots aquests canvis que li toca viure, i per això viatja a Madrid: per cercar el recolzament per a un cop d’estat que li permeti restablir l’ordre.

Però com passa sovint en les històries d’intriga i investigació, el protagonista no és una persona acceptada a bastament per la resta de personatges, sinó tot el contrari, i se’ns presenta com un home antipàtic, superbiós, arrogant. Són diverses les persones que voldrien veure’l mort, o senzillament el detesten: des de la seva dona fins al propi fill, passant per l’amant.

Al voltant de tota aquesta història d’intriga, el que també ens regala la novel·la és la recreació costumista portada fins l’últim detall, tot i que quant a fidelitat històrica l’autor ha optat per jugar en algun moment amb ella i, per contra, s’ha mostrat més preocupat per col·locar amb coherència narrativa els diversos elements que fan avançar l’argument.

DIGUES LA TEVA

Com hem indicat a la ressenya, la novel·la, malgrat no pretendre erigir-se en novel·la històrica, presenta una molt bona recreació de la Barcelona de finals del segle XIX. Amb tot, l’autor ha optat per ser més fidel a la trama i a les diverses peces que ha d’encaixar en la seva història que no pas a la fidelitat dels esdeveniments i personatges de l’època, tot permetent-se lleus llicències literàries. Com valores, en general, aquestes concessions que de vegades fan els escriptors vers la seva obra? I com ho valores en aquesta novel·la en concret?

El protagonista és el baró que li dóna títol. Ens trobem davant d’un personatge plenament polièdric, que evoluciona al llarg de la narració. Se’ns presenta ell mateix a través dels propis actes i també mitjançant la veu de la resta de personatges que l’envolten. Creus que la recreació psicològica del baró de Castellfullit és un dels elements claus d’aquesta novel·la? Hi ha algun altre personatge que pugui ser tingut en compte, quant a recreació psicològica, al mateix nivell que el baró?

Al final de la narració és quan descobrim qui ens ha estat explicant en tot moment la història. Consideres que la intriga vers aquest aspecte es manté ben lligada en tot moment? Consideres que això dota la novel·la d’un tret que la fa més interessant perquè col·loca aquesta intriga en dos punts alhora: el fet de saber com acabarà pròpiament la història i el fet de saber quin dels personatges ens ho està explicant?

ALTRES DADES

• Blog sobre la novel·la
• Ressenya sobre la novel·la
• Article a El Cultural
• Àudio sobre la novel·la (conversa amb l’autor)

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide