Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2017

Avui dijous, a les 20 hores, es realitza a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència, com és habitual en les darreres edicions, de l’Escola de Música Freqüències.

Aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microrelats.

Els guanyadors del Concurs de Microrelats NegrOliva 2017 són:

El carrer fosc de David Dot Cervera.
Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
Un crim ben triat de Iris Borda García.
 

Publicació dels relats guanyadors del 5è Concurs de microrelats NegrOliva:

PRIMER CLASSIFICAT: David Dot Cervera per El carrer fosc

El cotxe hagués atropellat la noia del vestit tubular de color marró amb farbalans pulverulents a partir de la cintura, si jo no l’hagués retinguda; i, el conductor, per la seva part, no hagués frenat a temps. Ara es recupera de l’ensurt, asseguda a la vorera, amb les cames estirades i l’esquena repenjada a la paret. Està molt pàl·lida. El conductor implicat, que ha aparcat el vehicle, sense deturar-ne el motor, uns dos metres enllà del punt exacte de l’accident, sembla que ha vingut a interessar-se per l’estat de la transeünt afectada; però les intencions són unes altres. Sense dir ni una paraula, el desconegut allarga el braç i engrapa el collaret que havia restat al descobert quan jo havia afluixat el fulard i havia desbotonat un botó de l’abric de la noia. També li arrabassa dos anells. Estupefacte, aquesta vegada trigo a reaccionar. Em poso dempeus massa tard, quan l’home tanca d’un cop contundent la porta del vehicle i arrenca. No he pogut retenir-ne la matrícula ni tampoc us sabria el descriure. Gairebé atònit, prefereixo concentrar-me en les atencions de socors. Tan sols han passat trenta segons, però me n’adono que algú ha tingut temps de prendre-li la bossa de mà, l’abric i fins i tot les botes. No sé dir-vos si, abans d’aquesta segona acció rapaç, la noia duia arracades. Un vianant que fuig carrer amunt i la certesa que algú s’ha escapolit davant meu, rere un portal del mateix carrer, són la resposta. Estic esfereït. Molt a poc a poc, comença a tornar en si. I, malgrat tot el que està succeint, dedico uns segons a contemplar-la. És una dona preciosa, formosa, jove i de cuixes perfectes. Ara estic embadalit. La despullo i tot seguit no dubto en anar a llençar la roba al contenidor del carreró. Quan retorno al punt on s’ha esdevingut l’accident, tal com havia previst, la noia, que ha recuperat la consciència, accepta trasbalsada la meva oportuna gavardina per cobrir-se de la nuesa dels males ànimes que la deuen haver assaltat… Faig cara de circumstàncies, em mostro perplex, comprensiu, actuo com si fos la primera vegada que trepitgés aquest lloc indigne.

SEGON CLASSIFICAT: Carme Vila Rovira per Escolto el cant del cu-cut

Ja és l’hora. Les passes suaus dels teus peus sobre la gespa humida ronronegen, cada nit, un cant harmoniós a la meva oïda atenta. Has aprés a entrampar les ombres del camí, sempre còmplices dels amors furtius.
Encara no arribes. Cada minut m’emmetzina el pensament el temor a la teva absència. Miro per la finestra, plou fi, i la meva mà estreny la seda del vestit que sé que t’enamora. Ha descobert el nostre secret?
Ja ets aquí. Sento la teva presència a l’esquena, avui jugues a lladre? Però què fas, per què em cenyeixes el mocador al coll amb tanta força? Em fas mal, m’ofegues. Ai, que són aquestes manasses d’home?
Ha arribat la meva hora, ho sé. Abans, digue’m, botxí: també l’has mort, a ella?
La pluja mulla les taulades.
Canta el cu-cut.

TERCER CLASSIFICAT: Iris Borda García per Un crim ben triat

L’inspector Morino baixa del cotxe del millor humor. L’acaben d’avisar d’un assassinat, o això és el que haurien fet si la víctima no seguís encara amb vida.
Entra, disposat a gaudir de l’espectacle. Un agent li explica que la víctima està adormit dins un cub de vidre tancat hermèticament. Als vidres hi ha escrit: «Si aquest violador es treu els ulls, es talla els genitals i aguanta les següents setanta-dos hores amb vida, el deixaré sortir. També pot intentar fugir.»
-I per què no hem trencat els vidres? -pregunta l’inspector Morino, tot i que ja saber la resposta.
-Estan connectats a explosius, senyor.
A l’inspector Morino li costa contenir un somriure. Allò és bellesa; els seus homes haurien d’aprendre a respectar una bona ment criminal com la que havia ideat tot allò. No és que no puguin salvar-lo, sinó que, a més a més, estan convidats a l’espectacle, i l’inspector Morino agafa lloc a primera fila.
-Està mort de totes maneres -diu-. Ningú aguanta setanta-dos hores dessagnant-se i viu per explicar-ho. Alguna idea de qui ha fet això?
No, és clar que no. I no hi ha pistes perquè l’inspector Morino és minuciosament bo a la seva feina. Quan va dur aquell paio allà, es va ben assegurar de no deixar cap rastre forense. I ara estava a punt de matar al fill de puta que va violar a la seva petita, i ho faria mentre es forjava una coartada de foc. Quan va segrestar a la seva filla i se la va endur a una furgoneta, li va deixar triar entre arrancar-se els ulls o follar amb ell. Inclús el més ruc hauria endevinat què escolliria. L’inspector Morino també sabia què triaria el fill de puta, i tot i agradar-li la idea de veure’l arrancant-se els ulls, es podia conformar a veure’l explotar.
L’home desperta de cop. Els seus crits s’escolten apagats darrere els vidres, però no cal escoltar-los per intuir la seva desesperació. Observa al seu voltant, intentant entendre on és i què hi fa allà, i sense parar-se a llegir les instruccions, salta cap a terra i trenca un dels vidres a cops de puny.
L’inspector Morino ja ha indicat als seus agents que es retirin uns metres per evitar que els afecti l’explosió. Ara no amaga el seu somriure: no sols està a punt d’estrenar-se dins el món de l’assassinat, sinó que cap dels seus agents està movent un dit per salvar al fill de puta.

Enhorabona als guanyadors i guanyadores!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.