Firmin

Firmin, el tretzè fill d’una família de rates, neix petit i amb el cap gros. Per tant, res no indica que ens trobem davant d’un personatge especial. Però la seva història increïble ens resulta ben propera perquè la podem traslladar a la nostra societat.

Aquesta rata, entre moltes altres lectures que es puguin fer de la novel•la, esdevé un emblema del personatge solitari, diferent, situat més enllà del que la majoria cataloga com a normal o estàndard. Perquè Firmin viu a cavall entre la seva família de rates i el món de les persones, al qual hi arriba a través de la lectura. Sempre amb fam, començarà rossegant unes pàgines, continuarà adonant-se que no sempre acaba amb el mateix sabor a la boca, fins que, de forma plenament autodidacta, aprendrà a llegir.

Però el Firmin intel•lectual que apareix després de tot aquest procés haurà d’enfrontar-se a un seguit de problemes. Per una banda els seus, les rates amb qui li toca conviure, el rebutgen, alhora que ell s’adona que no té cabuda en el món dels humans. Per altra banda, l’escenari idealitzat on viu (el soterrani d’una vella llibreria dins un barri en fase de modernització urbanística) està destinat a desaparèixer. Firmin és una història trista sobre un món que s’acaba. Un drama descrit amb humor i ironia, possiblement dedicat a aquells lectors que senten passió pels llibres.

DIGUES LA TEVA

En aquesta novel•la se’ns presenta un barri que s’està degradant, que està destinat a la desaparició, però en realitat no és res més que el símil d’un món de no ficció que podríem començar a identificar pel món concret dels llibres i anar-lo ampliant vers un camp intel•lectual i cultural molt més profund.

Considereu que l’humor és un bon recurs per a la crítica i la denúncia? O pel contrari, creieu que amb l’ús de la ironia es perden els referents i resulta difícil copsar el centre de la denúncia?.

És Firmin una obra representativa de la denúncia en clau d’humor?

I ja que parlem de l’humor, veieu encertat el subtítol de la novel•la: “Un relat farcit d’humor negre: tot un símbol de l’amor per la literatura”?

Un altre tema que ens podem plantejar, tot lligant-lo amb aquesta darrera frase, són les referències literàries. No només trobem un bon grapat de títols de llibre amb el seu autor corresponent, sinó que en ocasions se’ns regala alguna breu citació d’alguna lectura que fa el mateix Firmin, o se’ns parla d’un o un altre personatge que l’ha captivat, ja sigui en sentit positiu o negatiu. Dit ras i curt: Firmin, la rata, comparteix amb nosaltres, els lectors, les seves lectures per la Llibreria Pembroke.

L’enumeració de títols, autors, personatges… fa que el lector de Firmin tingui ganes de fer una relectura d’aquests llibres (si ja coneix l’obra) o bé de llençar-se a l’aventura de llegir-lo per primera vegada?

Coincidiu amb les valoracions que fa Firmin sobre els autors i obres que esmenta?

Però potser que provem d’escapar-nos del món del llibre i la lectura, i que ens centrem en la figura de Firmin, el protagonista d’aquesta novel•la.

Ell és una rata. Però una rata diferent. I aquesta diferenciació, tot i que en un inici li fa creure que potser és un ésser privilegiat i que la seva existència està lligada a un destí (tot relacionant la pròpia vida amb la dels personatges que ha llegit), a la llarga el fa ser conscient de que no pertany al món que ansieja: el dels humans. Aquesta certesa, que a primera vista podria semblar-nos òbvia, per a ell, quan ho descobreix, li resulta dolorosa.

Quan Firmin és conscient del seu físic, es considera un monstre. Creieu que aquesta caracterització de monstre com allò que és diferent va més enllà del simple aspecte físic?

Veieu alguna relació amb alguna altra obra de la literatura universal? Potser es podria establir alguna comparació amb La metamorfosi, de Kafka?

VÍDEO. Firmin de Sam Savage.