Habana Requiem. Vladimir Hernández
L’argument d’Habana Requiem està focalitzat en tres casos diferents però ben estructurats i enllaçats entre si. Un violador en sèrie que ha tornat a les seves caminades i a qui la tinent Ana Rosa Iznaga persegueix amb ímpetu, moguda pel seu desig de convertir-se en capità. Un presumpte suïcidi d’un home gran i deprimit que s’amaga en la beguda, liderat per Puyol, un policia que ronda els seixanta anys i la ambició és tan sols conservar la seva família. I finalment, l’assassinat a un jove negre traficant de drogues de disseny entre les diferents tribus urbanes de persones blanques pertanyents a l’Havana Vieja, en un dels llocs més perillosos i insegurs. L’encarregat d’aquest tercer cas és Eddy, un policia blanc, impulsiu i orgullós que paral·lel al cas, es troba en una situació delicada, ja que encara negant-ho, ha tirat pel balcó a un home que maltractava a la seva dona. Sembla que, hi ha un testimoni que compta amb una gravació en què es veu com Eduardo ha matat aquest personatge i demana diners a canvi.
La violència està molt present en tota la novel·la, ja no només pel que fa als cadàvers que apareixen, sinó en la mateixa atmosfera dels successos, en el mateix ambient que envolta a aquesta part de la ciutat. Al llarg de la novel·la no hi ha ni un moment de relax o de bon ambient, d’alegria. Tot és violència, misèria, crim, delictes. Crida l’atenció que, sent l’Havana i Cuba, una Cuba sota el règim castrista, hagin tribus urbanes més pròpies d’altres ciutats com els Emo o els gòtics. Vladimir Hernández mostra una Havana, una Cuba, més desconeguda, més real, més autèntica.
L’autor del llibre va ser guanyador del Premi L’H Confidencial de novel·la negra per Indómito, i publica ara el seu darrer treball literari, un thriller policíac que arrossega al lector pels carrers de la Habana Vieja amb la seva llum i la seva foscor, amb els seus colors i les seves ombres. Un país, Cuba, es tensa enmig del panorama de recessió i l’Estat intenta maniobrar amb un fals aperturisme econòmic, però la mentalitat insular ha canviat i el ciutadà del carrer ja no sembla tan dòcil com ha estat durant l’últim mig segle.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
