La cinquena dona, Henning Mankell
Henning Mankell, l’autor
L’escriptor i dramaturg Henning Mankell (Estocolm, Suècia, 3 de febrer de 1948 – Göteborg, Suècia, 5 d’octubre de 2015), va ser reconegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les negres sobre el inspector Kurt Wallander.
La primera passió artística de Mankell va ser el teatre, treballant des de molt jove per al Riksteatern d’Estocolm, on va arribar a ser director assistent, així com per a molts altres teatres de la ciutat.
Literàriament, va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la de 1991, Assassins sense rostre, la primera de les protagonitzades per l’inspector Wallander. També va realitzar diverses incursions dins de la literatura infantil i juvenil, sent molt coneguda la sèrie protagonitzada per Joel Gustafsson.
Al final de la seva vida residia entre Suècia i Moçambic, dirigint el Teatre Nacional Avinguda de Maputo, on va estrenar i va dirigir diverses de les seves obres.
Mankell va ser conegut també pel seu activisme polític, posicionant-se clarament en contra de guerres com la del Vietnam o en situacions d’injustícia com l’apartheid a Sudàfrica. Vinculat a partits i posicions d’esquerres, Mankell va defensar el dret del poble palestí i va participar en la flota de vaixells que va tractar de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza. Estava casat amb Eva Bergman, filla del cineasta Ingmar Bergman .
La cinquena dona, el llibre
La cinquena dona és el sisè títol de la sèrie Wallander. Es tracta d’una novel·la amb una història i personatges ben construïts. Dotada d’una excel·lent narrativa i encertades descripcions, Henning Mankell aconsegueix ordir una trama conseqüent que se segueix amb naturalitat, amb un inspector Wallander, persona intel·ligent i intuïtiva, que t’atrapa per les seves qualitats humanes.
El seu foment del treball en equip reunint als seus col·laboradors en el repartiment de tasques i dades que facilitin la investigació és un dels aspectes destacables: cada un és especialista o destaca en alguna cosa sobre els altres, el que moltes vegades és crucial per a la bona coordinació i resolució d’un cas. Això sí, sempre amb raonaments ben explicats i versemblants, que ajuden, i molt, a seguir el fil de la narració i fins i tot de vegades arribar a les mateixes conclusions.
Sinopsi: La placidesa habitual de la ciutat sueca de Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicada a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander descobreix que no només s’ha d’enfrontar a un assassí d’una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que aquest sembla guiar-se per un sanguinari i tèrbol desig de venjança. Quan per fi Wallander creu que segueix una bona pista, una sèrie de atroços descobriments en el passat de les víctimes provoca un inesperat tomb a la investigació.
3 de novembre, la tertúlia
La lectura de La cinquena dona ha generat una diversitat d’opinions i per descomptat de puntuacions:
Núria, 6; Maria, 9; Antònia, 8; Esther, 8; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 9; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 7; Julio, 6; Carme, 5; Josep Mª, 8; Soledad, 8; Pilar, 4; Joana, 7; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.
Per una banda, en general els clubaires han destacat que Mankell ha aconseguit ordir una trama ben exposada i raonada al lector, mantinguda fins al final, que comença a la primera pàgina i continua fins a l’última. Una inquietant i angoixant trama, acompanyada d’una gran tasca d’investigació policial per part de tot l’equip.
Però una part dels assistents l’han trobat lenta, pesada, que els ha enganxat només en algunes fases. Una novel·la ben armada però que no els ha acabat d’omplir. Passable com a molt.
I pel que fa al protagonista, l’inspector Wallander, principal encarregat de dur a terme la investigació, i que l’autor ens el presenta com una persona normal amb les seves virtuts i defectes, algú que comet errors, que té sentiments, que comença a patir els primers xacres de l’edat, i que de vegades fins i tot perd les formes, tot i que li encanta la seva professió, també ha originat opinions encontrades.
Part dels lectors han trobat insofrible la feblesa que es desprèn de la personalitat de Wallander, els seus dubtes i incoherències. I en canvi, també hi ha hagut que justament aquests dubtes i la seva humilitat, el fan molt humà i proper. Un personatge entranyable i completament creïble, ja que no es tracta del típic “poli dur”.
Un tema a destacar ha estat la gran unió existent en el seu equip. Un equip que admira a Wallander per la seva gran dedicació i per la seva forma de dur a terme les investigacions policials, i que a tota hora estan disposats a treballar el que calgui, malgrat les seves situacions personals i familiars, en algun cas una mica complicades, per ajudar al seu cap a resoldre el cas.
La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem No hay que morir dos veces de Francisco González Ledesma, tindrà lloc dijous 1 de desembre a les 17.30h.
Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra
