Tramuntana, de Xavier Moret
Xavier Moret va néixer a Barcelona el 1952. És reporter especialitzat en viatges del diari El Periódico, i va ser anteriorment redactor de La Vanguardia i d’El País. Ha publicat a les revistes National Geographic, Geo, Altaïr i Siete Leguas.
Ha escrit llibres de viatges, assaig, novel·les… L’any 1997 va publicar Qui paga, mana que va suposar l’aparició del detectiu alternatiu Max Riera, que repetiria a Zanzíbar pot esperar i L’home que adorava la Janis Joplin. Moret el recupera ara en el seu últim llibre: Tramuntana.
Som a l’estiu i Max Riera fuig de la plaça Reial per instal·lar-se a l’Empordà, concretament als afores de Vilator per passar els mesos de calor i mandrejar pels racons aparentment tranquils d’aquesta zona. Ja s’imagina escarxofat a l’hamaca deixant lliscar les hores quan rep l’encàrrec del seu editor d’escriure una novel·la negra ambientada a l’Empordà.
Alhora, una rossa que tomba d’esquenes li demana que investigui la mort sospitosa d’una noia que han trobat al bosc. A poc a poc es veurà immers en una història en la qual res no és el que sembla ni ningú és qui diu que és. Enlluernat per la rossa, i atrapat en una xarxa de mentides que no pot desvelar, en Max Riera passarà un estiu menys plàcid del que esperava.
Aquestes són les pistes del nou cas d’aquest detectiu sui generis, “supervivent dels temps hippies”, un cas en què, per primera vegada, abandona la ciutat per situar l’acció al camp: “Hem arribat a la globalització dels crims i, per tant, ja poden passar tant a Nova York com a Barcelona i a l’Empordà, on, lluny de la imatge idíl·lica que en va donar Joan Maragall, hi passa de tot, hi ha puticlubs, màfies, contrabans múltiples, drogues…”
Títols de l’inspector Max Riera a la Biblioteca:
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

