U de ultimátum, de Sue Grafton

Sue Grafton (Louisville, Kentucky, 1940). Va estudiar Literatura Anglesa a la Universitat de Louisville i després d’això, va exercir diversos treballs.

Va escriure guions i adaptacions de novel·la per a cinema i televisió, alguns amb el seu primer marit Steven Humphrey. El 1982 va crear el personatge de la detectiu Kinsey Millhone, segons confessa ella mateixa, per rescabalar-se dels disgustos causats pel seu divorci.

En qualsevol cas, per a satisfacció dels seus milers de lectors, així va néixer el seu extraordinari Alfabet del Crim, compost fins ara per vint títols mereixedors de premis com el Mysterious Stranger Award, el Shamus Award, el Anthony Award i, el 2004, el Premi Ross Macdonald:

A d’adulteri, B de bèsties, C de cadàver, D de deute, E d’evidència, F de fugitiu, G de guardaespatlles, H d’homicidi, I d’innocent, J de judici, K de Kinsey, L de llei (o fora d’ella), M de maldat, N de nus, O d’odi, P de perill, Q de qui, R de rebel, S de silenci, T de trampa i U de ultimàtum.

En U d’ultimàtum, la nova aventura de la detectiu Kinsey Milhone, que intentarà reconstruir un cas de fa dues dècades on el testimoni dels fets, en aquesta època, comptava sis anys d’edat, Sue Grafton es mou amb fluïdesa entre els anys vuitanta i seixanta, oferint diferents punts de vista sobre els fets, creant memorables personatges i, sobretot, múltiples trames que, de manera gradual, van encaixant per conformar un complex i brillant thriller ple de girs sorprenents.

A l’abril de 1988, un mes abans que Kinsey Millhone compleixi trenta-vuit anys, un jove anomenat Michel Sutton i amb pinta de no haver matat una mosca va a la investigadora per parlar d’un antic cas mai resolt.

Més de dues dècades enrere, el 1967, una nena de quatre anys va ser segrestada, i ara una notícia apareguda en un diari ha revifat els records de Michel: aquest creu que, quan ell era petit, va veure com enterraven el cadàver d’aquesta nena i que podria identificar els que la van assassinar. Vol que Kinsey l’ajudi a localitzar la tomba i trobar als assassins.

Àrdua tasca, sobretot perquè han passat més de vint anys, però Sutton és insistent i, malgrat els seus dubtes, Kinsey accepta dedicar-li un dia, només un dia, del seu temps. Aviat, però, descobreix que Sutton és, com a mínim, una mica fantasiós i, el més important, que li oculta informació sobre si mateix. Són els seus records vertaders, o simplement una mentida més d’una llarga llista de falsedats?