País íntim, Maria Barbal
Amb País íntim de Maria Barbal posem punt i final a Lectures Comentades d’enguany. Des del passat mes de setembre, vuit han estat els llibres que han comentat els membres d’aquest club de lectura.
Maria Barbal és una novel·lista i professora de secundària nascuda a Tremp l’any 1949. Amb 14 anys es traslladà a Barcelona per continuar el batxillerat i va ser també en aquesta ciutat, que sense saber-ho esdevindria el seu lloc de residència futura, on estudià també Filologia Hispànica.
La seva primera època, pel que fa a la producció literària, va estar marcada, fortament, pel seus lligams amb el Pallars. De fet, es va donar a conèixer amb el primer dels títols que després compondrien el Cicle del Pallars: l’any 1985 publicava Pedra de tartera (que va aconseguir el reconeixement unànime de crítica i de públic i els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). L’esmentat cicle tindria la seva continuació amb Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Aquest tercer volum va ser reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or i el Nacional de Literatura (ambdós l’any 1993).
De mica en mica, Barbal va anar deixant de banda els temes rurals per centrar-se en ambients més urbans. Exemples d’aquest gir són els llibres Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).
L’any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment, compagina l’escriptura amb la docència.
País íntim va rebre el Premi Prudenci Bertrana l’any 2005 i té una relació molt estreta amb Pedra de tartera. No és ben bé una continuació, tot i que alguns dels fets narrats a País íntim ja van ser protagonistes a Pedra de tartera.
La història transcorre a cavall entre els Pallars i Barcelona, des dels darrers anys de la dictadura fins a l’actualitat, i la seva protagonista, la Rita Albera, una dona del Pallars establerta a Barcelona repassa, al llarg de la novel·la, la seva vida i la difícil relació amb la seva mare, la Teresa.
El que la Rita Albera no ha entès mai és per què la seva mare la tracta amb tanta severitat. Esdeveniments dels passat, que amb el pas del temps coneixerà, li ho faran entendre: la profunda tristesa de la mare i el seu complex comportament tenen el seu origen en la desaparició a mans de feixistes del seu propi pare, l’avi de la Rita, poc abans de finalitzar la Guerra Civil.
País íntim és, per sobre de qualsevol altra cosa, la història de la relació d’una filla i la seva mare, més que no pas un exercici de memòria històrica. En paraules de la Maria Barbal, la seva voluntat ha estat escriure “sobre els efectes col·laterals de la història en les persones corrents”.
El paper de la dona en la família i la seva evolució al llarg de diferents generacions o els moviments migratoris des de la muntanya fins a la plana són un exemple d’altres temes que podrem veure reflectits a País íntim.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
