Headhunters, Jo Nesbø

7 d’abril, la tertúlia

Aquesta ha estat una trobada diferent. Val a dir que era el comiat del club fins al proper curs, i hem volgut celebrar-lo.

Va començar amb la presentació de Los perros y los cuchillos d’Alicia Estopiñá, que va comptar amb la presència de l’autora i de l’escriptor José Vaccaro Ruiz, que va presentar el llibre.

A continuació vam comentar Headhunters, de Jo Nesbø, una lectura que ha resultat molt gratificant per totes les clubaires, que han estat d’acord que es tracta d’un llibre amè i que atrapa. Fins i tot va despertar l’interès d’un parell de lectores a les quals d’entrada no els hi cridava l’atenció, i van confessar que de seguida s’hi van enganxar a la lectura.

La unanimitat ha quedat manifesta en les puntuacions que ha obtingut: Esther: 7; Evelia: 8; Joana: 7; M. Dolors: 8; Josefa: 8; M. Soledad: 9; Montserrat: 8; M. Carmen: 8.

I tenint en compte que era el darrer dia de les nostres reunions, vam convidar als assistents a un cafè amb galetes. Una bona manera d’acomiadar-nos del que han estat unes fantàstiques reunions que han servit (i serviran) per acostar-nos a la novel·la negra.

Jo Nesbø, l’autor

Jo Nesbø va néixer a Oslo 1960 en una família de lectors i contacontes. En la seva joventut, Jo Nesbø va ser un futbolista amb talent. Als disset anys jugava a la primera lliga de la ciutat de Molde i estava convençut que arribaria a ser un jugador professional. Va deixar l’escola i el seu temps lliure l’ocupava en escriure cançons per als amics que tocaven en una banda heavy.

El seu somni de futbolista va acabar amb un trencament de lligaments. Va decidir ingressar en l’exèrcit i va ser destinat al nord de Noruega. Allí va estudiar Economia i Negocis a l’escola Norges Handelshøyskole de Bergen, una prestigiosa institució tradicional on, a més, va trobar un entorn cultural de música, literatura i teatre, que el va empènyer a escriure algunes composicions.

Després de llicenciar–se es va traslladar a Oslo on treballava com a broker. Una nit, va mostrar algunes de les seves composicions a un jove baixista de jazz que coneixia. Van agradar tant que al dia següent naixia un nou grup de rock: Di Derre.

Després d’un any de treballar de dia com a broker i a la nit tocar amb el grup, Nesbø estava exhaust. Aprofitant que una editorial li va proposar escriure un llibre sobre les experiències de la banda Di Derre, es va prendre sis mesos i va marxar a Austràlia amb la idea d’escriure un relat sobre la vida a la carretera d’un grup de música.

Entrevista a Jo Nesbø:

Headhunters, el llibre

Headhunters és la primera novel·la de Nesbø que no pertany a la saga de Harry Hole, que li ha donat fama internacional i consolidat com un dels grans autors europeus del gènere negre.

Els personatges clau d’aquesta història, Roger i Diana Brown, Clas Greve i Lotte Madsen, tenen un punt en comú: cap d’ells és bo en el sentit estricte de la paraula bo.

Un, Roger Brown, és el millor caçatalents d’Oslo, un home encantador, un xic acomplexat pels seus 168 centímetres d’alçada, el tipus ideal si no fos perquè viu per sobre de les seves possibilitats i ha de robar obres d’art per no arruïnar-se, i per pagar la seva obstinació de no tenir fills i haver obligat la seva dona a avortar. Diana li correspon, d’entrada, amb l’engany, les banyes i la traïció. El tercer, Clas Greve, de passat inquietant i present dubtós, vol obtenir un lloc de treball que només el headhunters té el poder d’atorgar… i ho vol aconseguir al preu que sigui, mentre que el quart personatge, Lotte, que es revela com un ésser dèbil, que no pot desprendre d’aquest passat que la lliga inexorablement…

Headhunters és com una gran matrioska russa que alberga al seu interior diferents històries dins d’altres històries. Totes independents però totes lligades a aquests personatges que busquen sobreviure i aspiren a aconseguir aquest equilibri en la culpa, a la vergonya, en els remordiments i també en el perdó.

Tràiler de la versió cinematogràfica de Headhunters: