El cazador de la oscuridad. Donato Carrisi
El coneixement de l’existència de la Penitenciaria Apostòlica és el que va activar la imaginació de Donato Carrisi per escriure El cazador de la oscuridad, segona part d’El tribunal de las almas.
Si algú ens preguntés quin és el més gran arxiu criminal del món, amb molt probabilitat respondríem que el del FBI o la Interpol, per exemple. Però res més lluny de la realitat. Aquest títol l’ostenta l’arxiu dels pecats mortals, la Penitenciaria Apostòlica.
Situada al Palazzo della Cancelleria, a Roma, s’hi conserven els arxius vaticans del mal des del segle XIII. Quan un sacerdot, en confessió, tenia i té coneixement d’un pecat mortal no podia atorgar directament l’absolució. En un prinicipi, en l’Edat Mitjana, el perdó venia del Papa directament. Posteriorment, aquesta tasca va passar a mans d’un bisbe i així naixia la Penitenciaria Apostòlica, on romanen des de fa segles les confessions, en primera persona, dels crims més ferotges.
Els sacerdots que formen part de la Penitenciaria Apostòlica s’anomenen a ells mateixos caçadors de la foscor. Un d’aquests caçadors és en Marcus, un dels protagonistes del llibre. Marcus és un sacerdot penitenciari que té com a missió detectar el mal. Va estar en coma i, en despertar, es trobava en una situació d’amnèsia. Així que ni ell mateix sap ben bé què ha de fer, és un altre company penitenciari qui li filtra la informació que li cal per a cadascuna de les seves missions.
La imaginació de Donato Carrisi ha convertit Marcus en el darrer caçador de la foscor, però la realitat és que n’hi ha molts. La seva companya d’aventures, com ja ho va ser en El tribunal de las almas és la fotògrafa forense Sandra. Tots dos hauran d’aclarir, en primer lloc, l’aparició del cos esquarterat d’una monja al Vaticà i, en segon lloc, hauran de localitzar un assassí en sèrie que està aterrint joves parelles a Roma.
La intenció de Donato Carrisi és que la sèrie de llibres protagonitzats per la parella Marcus-Sandra estigui formada per 5 títols, incloent-hi El tribunal de las almas i El cazador de la oscuridad. I més ara que el canal de televisió Fox ha adquirit els drets per fer-ne una sèrie.
Donato Carrisi (1973) és un escriptor, guionista i periodista italià. L’any 2009 va guanyar el Premi Bancarella per Lobos, que es va convertir en tot un fenomen editorial. Llicenciat en Dret, es va especialitzar en Criminologia i Ciències del Comportament. Amb 19 anys va començar la seva activitat com a escriptor teatral. Viu a Roma i col·labora habitualment amb Il corriere della sera.
Entrevista a Donato Carrisi:
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
