Els fills del bufador de vidre, Maria Gripe

Els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva s’han trobat avui per parlar del llibre Els fills del bufador de vidre, de Maria Gripe.

La primavera marca els esdeveniments de la història protagonitzada pel Klas i la Klara, els nens a què fa referència el títol del llibre. La seva vida transita al voltant d’un material d’allò més delicat: el vidre amb què treballa el seu pare. Però què és més fràgil? El vidre amb què el bufador es guanya la vida o la felicitat de la seva família?

És ben cert que la família formada pel bufador de vidre, la seva dona, la Sofia, i els dos nens no té grans possibilitats econòmiques. I que el matrimoni no pot donar tot allò que desitjaria als seus fills, però s’estimen i són feliços. Cada primavera, la família sencera viatja fins a la fira per vendre els objectes de vidre que ha fet el pare, si bé el negoci no els ha fet guanyar mai gaires diners. Però com si es tractés d’una mala passada del destí, quan la venda comença a créixer, els nens desapareixen.

A partir d’aquest moment, la vida d’en Klas i la Klara farà un tomb radical. Sense saber com, tots dos germans apareixeran a la Ciutat de Tots els Desigs a càrrec de la Dama i el Cavaller. Però qui són aquests dos nous personatges? En Klas i la Klara no tenen cap mena de record, però saben una cosa: envoltats de riqueses són realment infeliços.

L’aparició de l’Aleteig Bontemps i la Nana introdueix el toc fantàstic a una història que ens ha fet reflexionar sobre la necessitat d’acumular propietats materials per ser feliços.

Maria Gripe (1923-2007) era una escriptora sueca i una de les autores més reconegudes internacionalment en l’àmbit de la literatura per a nens i joves. Va estudiar Filosofia i Història de les religions i va començar la seva carrera professional com a professora, però a partit del naixement de la seva filla Camila va debutar com a escriptora.

L’obra de Maria Gripe és fonamentalment realista, si bé hi barreja sovint elements fantàstics i màgics. Habitualment, els nens dels seus llibres són del tot corrents i fàcilment identificables pel lector. No s’hi descriuen grans aventures ni experiències extraordinàries, sinó que l’excepcionalitat dels protagonistes rau en la seva manera de veure el món i d’enfrontar-s’hi. En moltes de les seves obres ha tractat temes com ara l’alcoholisme, l’atur, la mort, la soledat…

Gripe és autora de prop de 40 títols, traduïts a més de vint-i-cinc idiomes. Algunes de les seves obres més famoses han estat: els tres llibres que configuren les aventures d’Hug i Josefina (1961-1966); La filla de l’espantall (1963); Els fills del bufador de vidre (1964); L’abric verd (1974) i Els escarbats volen al capvespre (1979).

Bona part dels llibres de Maria Gripe van ser il·lustrats pel seu marit, Harald Gripe, de qui va prendre el cognom. Al llarg de la seva trajectòria professional, l’autora ha estat reconeguda amb premis tan importants com ara la Medalla Hans Christian Andersen l’any 1974.