La genealogia de la moral
Nietzsche no dubta a qualificar aquesta obra com “la cosa més inquietant que mai s’ha escrit”, perquè, en definitiva, es tracta d’una crítica dura, implacable i radical contra la moral que hem heretat, una moral que a nosaltres potser ens sembla natural i necessària, però que considera com un conjunt de prejudicis esclavitzadors que no permeten desplegar la vida sinó que sotmeten.
Nietzche vols desmoralitzar, i no és que volgui desanimar, sinó ben al contrari, vol que el lector es tregui de sobre els prejucicis morals que tenallen, les lleganyes dels ulls que no deixen veure les coses amb claredat.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) va ser l’home que filosofava amb el martell i l’aforisme, l’home que va somoure les tranquil·les aigües del pensament occidental amb una obra enlluernadora escrita durant una vida breu i marcada per la malaltia, aquest home que era dinamita, ens ha deixat algunes de les pàgines més intenses i captivadores de la literatura filosòfica universal.
Nietzsche va ser un apassionat defensor de la individualitat. Això el diferencia de Marx, que criticava la societat moderna però des d’una visió colectivista. El seu mètode genealògic, i la seva psicologia del ressentiment i la sospita, van fer d’ell un precursor dels psicoanalistes del segle XX.
Aquesta obra de Nietzsche, que apareix el 1887, destaca pels tres tractats següents:
A) Bé i malvat, bo i dolent.
B) Culpa, mala consciència i similars.
C) Què signifiquen els ideals ascètics?
Nietzsche en aquesta obra no es contenta amb llançar un aforisme sobre un problema, com feia en obres anteriors, per continuar endavant a la caça d’altres qüestions, altres resistències, altres lluites, sinó que s’enfronta a tres problemes i morosament els segueix i persegueix fins als seus últims amagatalls. Per això acudeix a tot el seu refinat art de psicòleg i, molt en particular, als seus coneixements històrics. Podia, sens dubte, realitzar-lo, doncs es trobava en el cim de la seva maduresa.
DIGUES LA TEVA
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
