Els enemics silenciosos. Mireia Llinàs

Amb la seva estrena en l’àmbit de la novel·la, Mireia Llinàs va aconseguir una menció especial en la darrera edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. En origen, l’obra es va presentar al premi sota el títol Qui va matar Dolores Rey?, però ha estat publicada com Els enemics silenciosos. L’assassinat de l’esmentada Dolores Rey és el primer cas de què s’haurà d’encarregar la detectiu Nora Prim amb l’ajut del seu company Pere Tauler.

Els enemics silenciosos és, d’entrada, un text ambiciós, ja que barreja gèneres com ara el negre, l’històric i, aquí ve els més sorprenent de tots, la ciència-ficció.

La Nora Prim treballa per a un cos d’intel·ligència especial, té problemes amb l’alcohol i un entorn familiar no lliure de problemes. Aquest primer cas, que haurà d’investigar, va tenir un important ressò durant la Postguerra a Catalunya i, per aquest motiu, la Nora Prim haurà de fer servir el que, sens dubte, és el seu tret més destacable: té la capacitat de viatjar en el temps. Així doncs, tots dos investigadors, la Nora i en Pere, hauran d’aclarir què va passar aquella gèlida nit de 1949 quan Dolores Rey, una prostituta que sovintejava cercles d’elit, va ser assassinada i mai no se’n va treure l’entrellat.

El personatge fictici de Dolores Rey i, l’assassinat que al seu voltant s’hi construeix, ràpidament ens evoca un altre cas, aquesta vegada, real: l’assassinat a Barcelona l’any 1949 de Carmen Broto. Aquest crim va ocupar titulars de la premsa de l’època i tampoc no va ser resolt. Carmen Broto era una noia de la província d’Osca que, un cop a Barcelona, va treballar en el servei domèstic. Aviat, però, es va endinsar en el món de la prostitució i es va situar en esferes de luxe de la ciutat. El seu cos sense vida va aparèixer a finals de la dècada dels quaranta i, si bé els autors materials de la mort van ser identificats, els motius no van ser mai aclarits i les teories de tot tipus s’hi van multiplicar.

Mireia Llinàs (Barcelona, 1985) es va documentar molt sobre el cas de Carmen Broto, no pas per resoldre el crim, sinó per endinsar-se en l’època i en els personatges. Formada a l’escola de cinema ESCAC, Llinàs és guionista de sèries de televisió (Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón) i de cinema (Sólo química, La Frontière…) i no descarta pas la possibilitat d’adaptació d’Els enemics silenciosos en forma de sèrie de televisió.

Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Els enemics silenciosos.