Sumidero. Alberto de la Rocha
La innocència és innocent no perquè rebutja, sinó perquè accepta; és innocent, no per ser impermeable i invulnerable a tot, sinó perquè és capaç d’acceptar-ho tot sense deixar de ser innocent; és innocent perquè ho sap tot per endavant, i per tant res ha de témer. William Faulkner.
L’escriptor madrileny Alberto de la Rocha ens presenta la història de la desaparició d’una adolescent a finals d’agost en un poble de la Sierra de Madrid, al costat d’un embassament. Aquella mateixa nit una forta tempesta nega tota la zona i, després d’una intensa recerca, el cos de la jove apareix surant en les aigües. L’autòpsia revela que el que semblava un ofegament accidental es tracta d’una mort violenta, amb la circumstància afegida que la pujada de les aigües provocada per la tempesta ha esborrat totes les possibles empremtes del crim. Un mes més tard, quan la policia es troba en un carreró sense sortida i els mitjà de comunicació han perdut tot l’interès, un discret i misteriós home s’instal·la al poble, convertint-se en la darrer possibilitat per la policia abans de donar-se per vençuda.
Alberto de la Rocha ha guanyat nombrosos certàmens literaris, tant de conte com de novel·la curta. Ha publicat les novel·les curtes El cuarto inclinado, que va obtenir el XXV Premi Felipe Trigo, i El Celado, que li va significar el VII Premi Alzina de Plata. Finalment amb Sumidero, la novetat de gènere negre aquesta setmana, s’estrena en el gènere de gran narrativa amb aquesta original història policíaca que és alhora un retrat aspre i sensible de l’adolescència.
Amb un estil cuidat, un to pausat i malenconiós, l’argument es va desenvolupant sense grans sobresalts, reconstruint les relacions familiars, d’amistat i sentimentals de la noia assassinada per esbrinar què va passar realment aquell dia i qui és el culpable, ja que en aquest indret ningú és innocent. Una trama policíaca que serveix també per dibuixar una adolescència que es presenta com un estat de pura contradicció.
L’adolescència és desitjar una cosa i la contrària; la vanitat de ser observada i la vergonya que t’estiguin observant; el desig de fer un petó i, just després, el de no haver-lo vist. És desitjar veure i alhora no haver vist. Alberto de la Rocha
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
