Dones assassines
A finals de l’any 2013 va aparèixer l’antologia de relats negres d’autoria femenina Elles també maten i va assolir un èxit aclaparador. Van ser tretze històries negres, variades i heterogènies molt ben acollides per la crítica, escrites amb l’objectiu de reivindicar la narrativa breu i per demostrar que les escriptores catalanes també podien i sabien matar perfectament.
Avui en dia, pràcticament dos anys després, l’experiència continua essent extremadament positiva amb diversos clubs de lectura de gènere negre a diferents biblioteques del país, però no hi havia prou pels lectors de gènere policíac, es necessitava una segona part d’aquesta obra literària que s’havia comprovat que estava inacabada. Dotze escriptores han aconseguit tornar a fer-ho realitat, amb uns relats foscos, criminals i molt negres i amb un estil propi definit que s’ha convertit en les Noves dames del crim, novetat a partir d’aquest dissabte a la biblioteca.
Relats urbans i relats rurals, truculentes històries de regust gòtic, terribles conflictes familiars, dones criminals i víctimes, dones que volen revenga per gelosia, assassins refinats, màfies organitzades i també una extrema profunditat psicològica que s’apropa al terror, són els ingredients que ens proposen les seves autores: Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Franc, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabrer-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero (primera conductora del Club de Lectura La Crisàlide de la biblioteca), Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà i Anna Maria Villalonga. Algunes d’aquestes escriptores són nouvingudes a la literatura negra i policial, tot i tenir un enorme bagatge literari, no s’havien endinsat al gènere criminal pròpiament dit. Però ara ho han pogut fer acompanyades amb una de les indiscutibles figures de la literatura catalana com és Isabel-Clara Simò, i la curadora de l’obra, Anna Maria Villalonga.
Per segona vegada Villalonga aconsegueix demostrar tenir les idees clares conèixer els seus objectius i fonamentalment com assolir-los, demostrant la idea de que les escriptores catalanes maten com cal i el relat curt no és un gènere que s’hagi d’amagar respecte d’altres que son més valorats. Probablement encara s’està un pas enrere de la literatura anglosaxona on hi ha grans autors consagrats quasi en exclusiva al gènere, però no hi dubte que iniciatives d’aquest estil ajuden i molt a posar el valor que correspon a relats que no necessiten ser volums en parts de milers de pàgines per aconseguir la solidesa i la eficàcia que es pot tastar en aquesta nova proposta literària de gènere negre.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
