Mort a la Fenice, Donna Leon

LA TERTÚLIA
Dimecres 14 d’octubre

Comencem el curs 2015-16 a La Crisàlide amb Mort a La Fenice, de Donna Leon. La sessió del Club d’octubre ha estat de retrobada i de comentari planer, així com de benvinguda a les noves membres del Club: Gemma Capdet, Rosa Raventós i Josefa Fonollosa. Maria Carme Quintana ve a saludar-nos, però avui no es pot quedar. També rebem la salutació de la directora de la Biblioteca Joan Oliva, Mª Teresa Forcadell.

Conscients que hem llegit, i rellegit, una novel.la de gènere, entre la intriga i la policíaca, l’anàlisi se centra més en els aspectes de l’estructura i els detalls de l’ambientació. Dolors Juan, però, proposa des del principi un tema de fons: ha fet bé, el comissari Brunetti, de resoldre el cas sensevoler castigar la veritable culpable?

Paquita Puig reconeix que el final també li ha sobtat, encara que li ha agradat la sensibilitat i tendresa d’en Brunetti.

Mercè Porta destaca la descripció de Venècia, d’una Venècia poc turística, plena de boira i fred, que emmarca una trama força simple.

Marta Gómez, poc amant del gènere, troba en canvi que el text té una gran riquesa descriptiva i toca una gran varietat de temes: lesbianisme, gènere, adolescència…

Rosa Raventós opina que la lectura ha estat molt agradable, entretinguda i interessant, amb molta galeria de personatges.

També Mª Teresa Ventosa elogia aquesta novel·la de lectura agradable, i en destaca la descripció de l’ambient familiar, l’entorn del comissari Brunetti, sempre amatent a la vida amb la seva dona, Paola, i els fills adolescents.

Evelia Casado troba que la presentació de la trama té aspectes una mica massa embolicats, però destaca la frase final: “El dret s’aprèn, la humanitat no”. Troba que l’actitud del comissari és generosa amb l’esposa del difunt: quan ella cau, ell decideix ajudar-la. També destaca la ineptitud del questore Patta, que s’ho creu tot sense qüestionar, més preocupat per altres coses que per l’autèntica investigació.

MªJesús Alonso parla també de la relació de la novel.la amb el món de l’òpera, que se’ns revela amb les seves intrigues, gelosies, etc., així com el retrat del director d’orquestra com un ídol amb els peus de fang. Troba que potser la presència de la vida familiar és excessiva pel que fa al gènere.

Josefa Fonollosa explica que la novel·la se li ha fet una mica lenta, encara que li han agradat certs detalls, com “l’olor de la pobresa”. També ha endevinat el final, com molts altres lectors.

Anna Mª Montané, malgrat no ser aficionada al gènere negre, ha trobat en aquesta obra una forma diferent de l’habitual, on l’autora fa una simbiosi de diferents temps a còpia de parlar de música, religió, filosofia, etc., sempre amb el comissari Brunetti com a eix de l’acció policial.

Gemma Capdet parla d’una lectura distreta, però d’un ritme massa lent, potser a causa del gran gust per la descripció que manifesta l’autora. Dels personatges li ha cridat l’atenció l’Elizabeth, la vídua del mestre Wellauer, moguda per la venjança, així com la mala relació del comissari Brunetti amb els seus sogres, mentre que en canvi la resta de la família s’hi avé.

Finalment, en Manuel Solé destaca un cop més la descripció d’aquesta Venècia decadent, una senyora vella que s’engalana a l’estiu i se’n va a dormir d’hora a l’hivern. Pel que fa a la trama, li veu una resolució forçada, un final ràpid. Acabem la sessió amb una animada tertúlia sobre l’ètica del comissari Brunetti, i moltes ganes de viatjar a Venècia, a veure si trobem la Donna Leon.

L’AUTORA
Donna Leon

Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia (Perusa i Siena). Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d’Europa i Àsia, entre d’altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l’òpera.

Admiradora de Henry James, Jane Austen, Dickens i Shakespeare, és coneguda per les seves novel·les protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear al començament de la dècada del 1990. Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units. Des de 1981 resideix a Venècia. A pesar de l’èxit que té el seu comissari Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l’italià, i prefereix que en el seu barri venecià la segueixin tractant de tu. Pel que fa a premis rebuts, d’una banda, l’any 2000, la seva novel·la Friends in High Places (Contactes a les altes esferes) va ser guardonada amb el premi Daga de Plata de la Crime Writers Association. Per altra banda, Death at La Fenice (Mort a La Fenice) va rebre el premi Suntory per la millor novel·la d’intriga.

L’OBRA
Mort a la Fenice

El famós director d’orquestra Helmut Wellauer és brutalment assassinat durant l’entreacte de La Traviata. El seu cadàver, al camerino del teatre de l’òpera venecià La Fenice, fa una pudor de cianur terrible: li han enverinat el cafè. En aquest moment apareix Guido Brunetti, que inicia les investigacions policials per treure l’entrellat de tot aquest misteri. Quan comença a esbrinar quin tipus de persona era el director més enllà de l’òpera, s’adona que havia fet prou enemics per sospitar de mig Venècia. Mort a La Fenice és el debut de Donna Leon com a novel·lista i és on neix Guido Brunetti, l’elegant i obstinat commissari que lluita per acabar amb la corrupció de la ciutat dels canals.

GUIDO BRUNETTI – El comissari Guido Brunetti treballa a la prefectura de Venècia, la ciutat on va néixer. Amb melangia, veu com la ciutat es transforma en un souvenir destinat a l’ús turístic. Home de família, sensible i encisador, està casat amb Paola, professora universitària, excel·lent i delicada cuinera i filla única del comte Falier. Gràcies a la seva dona, Brunetti té accés en les seves investigacions a una classe social que li estaria vedada pel seu origen més humil. Llicenciat en dret, encara que mai no va arribar a exercir l’advocacia, és un home culte que gaudeix llegint els clàssics, així com Il Gazzetino. Té dos fills adolescents, Raffi i Chiara.

El seu cap, el vicequestore Patta, té els pitjors defectes dels comandaments: incapacitat, mandra i afany de protagonisme.

La seva secretària, la signorina Elettra Zorri, en canvi, és una gran ajuda per a Brunetti gràcies a les seves habilitats informàtiques i als seus nombrosos contactes.

Encara que algunes novel·les transcorren als voltants de Venècia (Pàdua, Murano, Marghera, el Lido), Brunetti excel·leix tot fent de guia per la Venècia de l’acqua alta, dels canals que fan pudor, dels palaus decadents, les obres inacabables, els lloguers impossibles i els turistes omnipresents. Així descobrim racons ocults al turista (places,mercats, geladeries), i també alguns problemes de la Itàlia actual: la corrupció, la burocràcia, l’ecologia, el tràfic de persones o la immigració.

També cal destacar la cultura gastronòmica dels Brunetti. Paola dedica temps a comprar els millors ingredients i a cuinar-los: amanida de pop, fritto amb hortalisses, ruote amb albergínies i ricotta, carpaccio de remolatxa, rúcula i parmesà, risotti ai funghi o amb llagostins, lassanya, involtini de pit de pollastre, rap amb llagostins i tomàquet, calamaretti amb piselli, pomes al forn amb crema, pastís de ricotta i llimona, pastís de gerds i nata…Aquests són alguns dels meravellosos plats amb què gaudeix la família Brunetti, acompanyats de bons vins, i sempre amb un cafè o un vaset de grappa per acabar. Si està al carrer, el comissari acostuma a menjar tramezzini acompanyats per un cafè o un spritz.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.