Lydie Salvayre
L’escriptora francesa Lydie Salvayre ha guanyat el Premi Goncourt, la major recompensa literària francesa, per la seva obra Pas pleurer, una història basada en la Guerra Civil Espanyola. Va néixer l’any 1948, és filla d’un andalús i una catalana, republicans espanyols refugiats a França després de la Guerra Civil i ha escrit prop d’una vintena d’obres literàries. El Goncourt és el premi més important de les lletres franceses i entre els seus guanyadors es troben Michel Houellebecq, Jonathan Litell, o Jean Echenoz.
La novel·la guanyadora del premi està ambientada durant l’estiu de 1936, després de l’inici de la Guerra Civil, i protagonitzada per dos personatges als quals tot sembla oposar, excepte el temps històric. D’una banda, Georges Bernanos, escriptor catòlic i monàrquic, a més de a prop del polític ultradretà Charles Maurras, que es trobava a Mallorca quan Franco va iniciar la revolta militar. Malgrat la seva filiació política, Bernanos es va sentir horroritzat per les atrocitats comeses pel generalísimo i així ho va plasmar en el seu assaig Els grans cementiris sota la lluna, el que va provocar que fos repudiat pel partit extremista Acció Francesa. Salvayre enfronta el relat d’aquest literat amb la versió de la seva pròpia mare, la Montse, que llavors era una jove barcelonina de 15 anys temptada per l’aventura llibertària. Convertida en dona, Montse transmet a la seva filla, la narradora del llibre, els seus records d’aquesta època tumultuosa.
Lydie Salvayre va passar la seva infància en Auterive, prop de Tolosa, en una petita colònia de medi ambient refugiats espanyols. El francès no és la seva llengua materna, i ella descobreix en aquest indret que està cada cop més entusiasmada amb la literatura. Després de graduar-se, va estudiar Literatura a la Universitat de Tolosa, on es va graduar, abans de matricular-se a l’any 1969 a la Facultat de Medicina. Amb el seu títol de metge a la mà, ella es va traslladar a especialitzar-se en psiquiatria a Marsella on va exercir diversos anys com a psiquiatre a la clínica a Bouc-Bel-Air.
Va començar a escriure a finals de 1970 i va començar a publicar en revistes literàries d’Aix-en-Provence i Marsella a principis de la dècada dels anys vuitanta. Després d’haver optat diverses vegades a diversos premis literaris, va aconseguir finalment guanyar amb La Compagnie des spectre que va rebre el premi al Millor Llibre de l’Any per la revista literària llegida el 1997. Posteriorment va poder publicar diverses obres literàries com La Conférence de Cintegabelle, a l’any 1999; un any després va escriure Les Belles âmes, per posteriorment publicar Le Vif du vivant a l’any 2001 i Et que les vers mangent le bœuf mort al 2002. Posteriorment també ha publicat altres títols com Passage a l’ennemie, La medaille, Portrait de l’ecrivain en animal domestique o Sept femmes, el seu darrer llibre publicat aquest any abans de guanyar el Premi Goncourt.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
