Plató

Plató va néixer a Atenes l’any 427 a. C i va morir en la plenitud de la seva vida intel·lectual, l’any 347aC. Sempre es va sentir molt atret per la vida política i, paral·lelament, la seva atracció envers Sòcrates el va portar cap a la filosofia. Després de dos intents d’intervenir en la vida pública d’Atenes, la mort de Sòcrates el va apartar totalment d’ella mantenint exclusivament el seu interès pels assumptes polítics com ho demostra la importància que té en el seu sistema filosòfic la teoria de l’Estat. Més endavant, l’any 387a. C, va fundar l’Acadèmia on es dedicava a escriure i a impartir classes de filosofia. Aquesta escola va mantenir-se fins l’any 529 de la nostra era quan va ser clausurada per ordre de l’emperador Justinià.

Plató va exercir el magisteri a l’Acadèmia fins a la seva mort comptant amb la inestimable col·laboració del seu deixeble Aristòtil.

L’obra de Plató es conserva gairebé completa. Com a peculiaritat podem destacar que exceptuant l’Apologia i les Cartes (d’autoria qüestionada) el gènere literari que ell tria per expressar el seu pensament és el diàleg.

El personatge principal dels seus diàlegs acostuma a ser Sòcrates i és ell qui per regla general porta tot el pes del tema que s’està plantejant.

Dins de l’obra platònica es poden distingir diferents etapes:

Primera etapa (399- 387a. C). Es caracteritza per la forta influència de Sòcrates. Entre les obres d’aquesta primera etapa citem: L’Apologia de Sòcrates, on es presenta a Sòcrates defensant-se de les acusacions per les quals va ser condemnat a mort; el Critó on Sòcrates es referma en la seva postura de no fugir de la presó per respecte a les lleis de la ciutat; el Laques, sobre el valor militar; el Càrmides, sobre la discreció; l’Eutifró, sobre la pietat; l’Ió, sobre la inspiració poètica; Hípias major, sobre la bellesa; i Hípies menor, sobre la mentida i la veritat.

Segona etapa (387-367a. C), va concloure el Fedó, sobre la immortalitat de l’ànima; la Répública, sobre la justícia i l’organització de l’estat; el Simposi, sobre l’amor, i el Fedre sobre la teoria de l’ànima.

Tercera etapa . Hi podem trobar el Parmènides, on fa una defensa de la teoria de les idees; Teetet, sobre la ciència autèntica; Sofista, sobre el problema del coneixement; Polític, sobre el bon governant; Timeu sobre la cosmogonia; Fileb, sobre el plaer.

Hi ha però alguns diàlegs difícils de situar en alguna d’aquestes tres etapes. Entre aquests podem citar Menó, sobre la possibilitat de poder ensenyar la virtut; Protàgores; sobre l’essència de la virtut i el Cràtil, sobre el llenguatge.