El somni més dolç
Referint-se a aquesta obra, la seva autora ens diu: “Espero haver aconseguit reviure l’esperit, especialment, de la dècada dels anys seixanta, aquella època contradictòria que, vista amb perspectiva i comparant-la amb el que va venir després, sembla sorprenentment innocent: no era ni bruta com la dècada dels setanta, ni freda i cobdiciosa com la dels vuitanta.”
El punt de partida argumental per assolir aquest objectiu és senzill. En Johnny Lennox (fill de Julia, una alemanya aristòcrata, i Phillip Lennox, militar anglès que participa en la Primera Guerra Mundial), es casa amb la Frances just quan comença la Segona Gran Guerra. Però en acabar el conflicte ell es dedicarà de ple al Partit Comunista, i la Frances s’haurà d’espavilar, tota sola, amb pocs recursos. Per això acabarà per traslladar-se a viure amb la sogra, la Julia, que ara és vídua, en una casa del centre de Londres, on la vida transcorrerà amb lentitud, revolucionada pels fills adolescents i les freqüents visites dels amics d’aquests.
La figura central de la novel·la serà la Frances, però la convivència en una casa gran amb persones de diferents procedències i edats farà que ens trobem davant d’un cabalós riu de personatges, alhora que, per al lector actual, aquest ventall de personatges atorgarà a la història d’una nostàlgia vers l’època pretèrita dels seixanta i d’una dimensió flagrant d’actualitat i vigència.
L’autora analitza en aquesta obra el camí dels joves d’esquerres que un dia es van proposar canviar el món, i aprofita també per criticar les ajudes dels organismes internacionals cap a l’Àfrica i com aquesta ajuda no arriba al poble. Tot plegat amb una mirada intel·ligent i desacomplexada.
DIGUES LA TEVA
Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.
