Sèneca

Us donem la benvinguda al bloc del Club de lectura de Filosofia amb l’obra Sobre la felicitat de Luci Anneu Sèneca.

Sèneca (4-65 d.C.), va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui va obligar-lo a suïcidar-se en acusar-lo d’haver conspirat en contra seu.

Entén la filosofia com un consol i com un mitjà per aconseguir la plenitud del ben viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l’esperit. En aquest sentit segueix les directrius fonamentals del ideal del savi pròpies de l’estoïcisme, com la necessitat d’aconseguir la apatia, la resignació davant l’esdevenir marcat pel destí i la providència, l’autodomini i la recerca de la veritat en un mateix.

Tres de les característiques més específiques del pensament de Sèneca són:

1) el fet de destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l’enteniment;
2) la insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l’home i
3) la seva ferma oposició a l’esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els
homes: l’única noblesa és la que procedeix de l’esperit i que pot forjar-se cada home.

Així, la filosofia és entesa com una activitat eminentment practicomoral més que especulativa. D’aquesta manera, per a Sèneca, les discrepàncies teòriques passen a segon pla, ja que allò fonamental és la consecució de la consolació davant els mals de l’existència.
Pel que fa a les seves obres, podem destacar els deus llibres de Diàlegs, els set sobre Naturales quaestiones, els vint de les Epistulae Morales (entre elles les famoses Cartes a Lucili: 124 cartes), i els set llibres De beneficiis.

També va escriure nou tragèdies en vers (Hercules, Troades, Phoenissae, Medea, Phaedra, Oedipus, Agamemnon, Thyestes i Hercules Oetaeus), la violenta i grollera sàtira contra l’emperador Claudi (Divi Claudii Apocolocyntosis) i un cert nombre d’epigrames que li han estat atribuïts.

Sílvia Sunyer.
Club de Filosofia.