La marca de l’home. Philip Roth
Ens reunim novament a la Casa Olivella per parlar del llibre d’aquest mes, La marca de l’home, de Philip Roth, un dels grans novel·listes nord-americans moderns. Una obra densa i extensa, una novel·la d’estil clàssic, amb molts personatges impecablement dibuixats, ben documentada, que posa a prova la capacitat lectora i que s’ha de dir que tothom de La Crisàlide ha demostrat que posseeix de totes totes.
La tertúlia: 20 d’abril de 2022
Teresa Rodríguez ens comenta, només d’arribar, que li ha agradat molt el protagonista, Silk Coleman, un home amb una gran capacitat de tirar endavant malgrat les circumstàncies adverses a les quals s’ha d’enfrontar: al principi de la novel·la, justament, una acusació de racisme que l’ha acabat fent plegar de la universitat d’Athena, on era degà.
La Rosa Llopart també comenta que és un llibre ben escrit, que li ha agradat moltíssim. Des de la 1a persona del personatge alter ego de l’autor, Nathan Zuckerman, un escriptor que apareix també en altres novel·les seves –en 8 novel·les-, i que en aquesta època viu al costat d’en Coleman, se’ns descriu una gran quantitat de paisatges, interiors i exteriors, de personatges que coneixem per fora i per dintre, de pensaments i de circumstàncies polítiques –és l’estiu de 1998, després de l’afer Clinton-Lewinsky.
La Teresa fa esment també d’altres personatges singulars, com Les Farley, excombatent, exmarit de la Faunia Farley –la dona de 34 anys que té un embolic amb en Coleman, de 70- i de la Delphine Roux, la professora francesa que primer és contractada per en Coleman i que després propiciarà el seu deshonor fins a extrems inversemblants: un cop mort, encara l’acusa d’assetjament.
L’Olga López comenta que ha tingut poc temps per dedicar a una novel·la que, com hem dit, demana hores de lectura. En destaca el discurs de la identitat, ja que el protagonista, de fet, hi ha renunciat –s’ha fet passar per jueu quan, en realitat, era negre- i això li ha provocat un aïllament absolut de la família, que d’alguna manera ha perjudicat les seves relacions familiars i filials.
La marca de l’home de Philip Roth a La Crisàlide

La Neus Solé ens explica que és una admiradora d’aquest autor, del qual ha llegit vàries obres, i ens ofereix una interpretació molt interessant: podem llegir aquesta història en clau de tragèdia. El protagonista, professor de clàssiques, té una veritat oculta que el fa viure en fals, però aquesta doble vida afecta també tots els personatges. Així, la seva amant, la Faunia, fingeix ser analfabeta, i en canvi escriu un diari; la Delphine oculta la seva solitud de fons , i la transforma en falses denúncies, etc. La seva companya comenta que hi ha dues escenes que se li han gravat en la lectura de tota la novel·la: la tensió que acompanya els exveterans en el restaurant xinès, quan en Les s’ha d’acostumar que l’envolti gent asiàtica sense recordar les estratègies de guerra del Vietnam, i també el ball entre dos homes, quan Nathan i Silk dansen al capvespre, una de les cançons famoses de la seva època.
En Josep Maria Olivar, de tornada d’un viatge a Xile, ha tingut poc temps per llegir la novel·la, però hi ha vist diferents referències, per exemple a Milan Kundera, i també a èpoques que s’han viscut, com l’escàndol del cas Clinton. Lewinsky. Destaca la capacitat destructiva d’una dona com Delphine Roux,.
Philip Roth 1933-2018

L’Anna Maria Montané elogia el nivell de lectura, destaca la data recurrent de 1998 i exposa que l’autor era d’origen jueu, com també figura que ho és el seu protagonista. Explica que en l’obra s’hi barregen tot un seguit de temes, incloent les al·lusions religioses. En definitiva, destacaria el famós lema de l’entrada del temple d’Apo·lo a Delfos: Coneix-te a tu mateix (nosce te ipsum).
Completem la sessió amb una animada tertúlia sobre la hipocresia de la societat nordamericana, tal i com es descriu en la novel·la. Fem una breu referència a l’assistència al festival Vilapensa, i quedem per a la pròxima i darrera sessió, on comptarem amb la presència de l’autora, Mercè Foradada.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.